dissabte, 22 de gener de 2005

Auschwitz, Bush i la llibertat

El País Semanal publica un reportatge dedicat al 60 aniversari de l’alliberament d’Auschwitz. Un dels entrevistats és l’Enric Marco, president de l’Amical Mauthausen, testimoni viu dels horrors patits per centenars de milers de persones, entre elles molts republicans catalans, en els camps d’extermini nazis. Amb en Marco i amb la Neus Català, una altra antiga deportada, vaig tenir ocasió de visitar el camp de Ravensbrück, a Alemanya. També he estat al camps de Dachau i d’Auschwitz, aquest darrer a Polònia, màxim exponent, junt amb Mauthausen, de l’infern de l’holocaust.

Marco va ser un dels 2.000 sobrevivents del camp de Flossenbürg, on hi havia 18.000 presoners. Aquest vell lluitador explica que quan el camp va ser alliberat per l’exercit nord-americà, ell i els seus companys republicans van patir una gran frustració: tot i haver estat dels primers en lluitar, en els fronts de la guerra civil espanyola, per la llibertat i la democràcia a Europa, van ser els únics que immediatament després de l’alliberament no van poder abandonar els camps d’extermini perquè eren apatrides. Tot l’esforç i el patiment en la lluita contra el feixisme, primer a la península i desprès en els camps de batalla europeus, no van tenir cap recompensa. Franco es va convertir en aliat dels nord-americans i es va perpetuar en el poder fins a la seva mort.

Ara Bush ha estat entronitzat quatre anys més a la presidència dels Estats Units. A la cerimònia de presa de possessió, la més cara i blindada de la història, el president ha utilitzar una vintena de vegades la paraula llibertat, la mateixa que fa servir Enric Marco però tan diferent quan surt de la boca de Bush. “La millor esperança per a la pau al nostre món resideix en l’expansió de la llibertat a tot el planeta. La seguretat dels Estats Units depèn cada vegada més de la llibertat en altres terres”, ha dit Bush justificant d’aquesta manera futures intervencions militars.

No crec que els iraquians estiguin massa satisfets del concepte de llibertat exportat per les forces armades dels Estats Units. Ni tampoc considero que Guantánamo sigui cap exemple de justícia democràtica. I si Bush vol estendre la llibertat i la democràcia arreu del món, s’obre un gran interrogant: què farà amb el règims autoritaris (Arabia Saudi, Pakistan , Xina, Rússia ...) que ara són aliats dels Estats Units com ho va ser durant quaranta anys la dictadura franquista?.

En els parcs de la ciutat alemanya de Bayreuth, on es celebra el festival wagnerià més important del món, un desconegut porta més d’un any punxant banderetes dels Estats Units damunt merdes de gos. Tinc la impressió que aquesta original acció de protesta durarà al menys quatre anys, el temps durant el qual Bush continuarà dictant el destí del món.


dijous, 13 de gener de 2005

Zhao.com

Un informàtic xinès que es diu Zhao vol que el seu fill s’anomeni Zhao.com. El feliç pare recorda que en mandarí “com” sona semblant a “kang” que significa “saludable i segur”. I el programador afegeix en defensa de la seva idea que el nom, a més de ser original, recordaria l’ofici del progenitor. De moment, les autoritats xineses s’han negat a registrar el nen com a Zhao.com, de la mateixa manera que fa uns mesos van refusar la idea d’un apassionat d’Internet que volia posar el signe @ com a nom del seu fill.

No sé com funciona tot plegat a Xina, però si aquestes peticions es formalitzessin aquí, sempre hi hauria l’argument de recordar al funcionari de torn la llista de cognoms que fan referència a oficis com ara Fuster, Ferrer, Pagès...Clar que una cosa és el cognom que recorda l’ofici del primer ancestre de la nissaga i l’altre el nom que normalment surt del santoral i no pas del teclat de l’ordinador.