Segons una insòlita notícia de France Presse , un peix iranià ha ressuscitat després de passar quatre dies en el congelador. La història m'ha posat els pels de punta i m'ha fet anar directament a la nevera per inspeccionar l'estat dels peixos que hi tinc congelats. Comprovo que els cadàvers que guardo per cruspir-me, pobrissons meus, estan filetejats i em tranquil·litza saber que, sense espines ni cap, ho tindran certament difícil per seguir els passos del seu col·lega iranià.
En obrir, però, el segon calaix del congelador hi descobreixo, entre un paquet de pèsols i un de faves, un pop que conserva els seus vuit braços, el cos en forma de sac i un aspecte amenaçador com si estigués a punt escampar núvols de tinta. L'octòpode em mira des del fons del calaix amb uns ulls enterbolits pel fred. És una mirada glaçada que m'obliga a tancar ràpidament la nevera i a fugir de la cuina abans que en el regne domèstic i congelat de Findus es produeixi una nova resurrecció.
Fronteras físicas y mentales
-
Cada frontera que se cierra o cada muro que se levanta es un repliegue de
derechos y una amenaza de conflictos. Vuelven los pasaportes y las barreras
front...
Fa 9 hores
2 comentaris:
Jo , de tu, aniria al frigorific i si el pop esta en la posicio esperada el foteria rapidament a l'olla.
I si es a pressio amb la tapa ben fermada millor que millor
Alfons Dolsa
Ñam, ñam, estava bo el pop, però sento un moviment estrany a la panxa... =:-I
Publica un comentari a l'entrada