Matalàs xipriota

Veig que el mercat del descans, per dir-ho d'alguna manera, ofereix un matalàs que porta per nom “Chipre”. Segons la publicitat de la marca, els dormilegues hi trobaran “viscolàstica de porus obert” que expulsa a corre-cuita la humitat i un tractament antibacterià “eco-fresche” que evita la mutació cel·lular de les bactèries i que impedeix que penetrin, les molt trapelles, pels forats més íntims del client. Per acabar-ho d'arrodonir aquest producte fa realitat el gran tòpic publicitari: “Uneix qualitat i confort al millor preu”.

Què més es pot demanar?. Doncs alguna cosa més.

És una llàstima que la marca comercial “Chipre” ja estigui agafada, però crec que el matalàs “Mi colchón”, fabricat a Salamanca, en seria ben mereixedor de portar el nom de l'illa mediterrània donat que  és un producte de descans (i mai millor dit) que incorpora ni més ni menys que una caixa forta per “tenir el teu diner -segons diu l'eslògan de la seva campanya publicitària-  molt aprop teu”. Aquest seria, ara mateix, el somni dels indignats xipriotes: guardar els seus calerons ben lluny dels bancs i de les urpes de la Unió Europea.

Si al matalàs “Mi colchón” hi afegissin un tractament “eco-fresche” contra tots aquells mal bitxos financers i especuladors internacionals que, desprès de fer-se multimilionaris de mil maneres encobertes, quan vénen mal dades pleguen el ram i mouen els fils polítics perquè les pèrdues recaiguin en els ciutadans honrats, la jugada comercial seria més que perfecta: rodona.

Un Papa amb un sol pulmó

El nou Papa Jorge Mario Bergoglio, Francesc I, és jesuïta, enginyer químic i poc amant de les ostentacions i dels luxes: quan el van nomenar cardenal va aprofitar la roba del seu antecessor  Antonio Quarracino i diuen que es desplaça sovint amb metro per Buenos Aires vestit amb clergyman). Li agrada el tango, la boxa i el futbol, concretament és seguidor del San Lorenzo de Almagro, un club que vesteix  blaugrana. Serà també admirador del déu Messi?.

Bergoglio va ser superior provincial dels jesuïtes entre el 1973 i el 1979, en els anys sagnants de la dictadura. ¿Sortiran nous detalls sobre el seu presumpte paper col·laboracionista amb els militars?. Segur que ja hi ha algú que hi està gratant...

Francesc I té 76 anys i li manca un pulmó degut a una malaltia que va patir de jove.

I la pregunta del milió: Podrà aquest Papa argentí, conservador des del punt de vista doctrinal però públicament compromès amb la justícia social, carregat d'anys i amb un sol pulmó, respirar els aires sempre viciats i traïdors de la Cúria romana?

Foto 1: El Papa Francesc I a la finestra del Vaticà.

Foto 2: Bergoglio amb el general Jorge Rafael Videla.