dimarts, 29 de maig de 2012

L'elegant Cruella de Vil


Quan sigui gran m'agradaria fer un retrat com aquest, obra del fotògraf nord-americà Irving Penn (1917-2009). La foto va ser realitzada l'any 1949 a Nova York i la model és la seva muller, Lisa Fonssagrives (Gottemburgo, 1911-Nueva York, 1992). Lisa va ser una de les primeres supermodels i va ocupar les portades de les principals revistes de moda entre els anys 30 i el 50. Va protagonitzar ni menys ni menys que 200 portades de Vogue. Diuen d'ella que tenia tanta elegància com mal caràcter i les males veus asseguren que va inspirar la creació del personatge de Cruella de Vil dels 101 Dálmates...

dilluns, 28 de maig de 2012

El mantra i l'ànec escanyat

Avui m'he despertat amb ganes de ser una de les danseuses del Crazy Horse parisenc, mira quin capritx més absurd!. Diumenge, entre copes de Jameson's, glopets de calvados i tast de caneton à la Rouennaise (ànec escanyat -no degollat- trinxat i flamejat amb conyac), Joan de Sagarra explicava a la seva plana de La Vanguardia que les noies de l'espectacle Désirs del cabaret de París han aconseguit un augment de sou del 15 per cent. Desprès de dos dies de vaga i en plena crisi, una creu que per si algú ho ha oblidat també la pateixen els francesos, les alegres ballarines han fet honor al nom de la  revista i han assolit el seu desig: veure satisfeta la butxaca i disposar d'un contracte indefinit. En el Crazy, els hi deuen sortir el comptes entre bombolles de xampany...

Mentrestant per aquí ens hem d'anar acostumant a repetir el mantra empresarial i governamental una i altra vegada: Cobrar menys, treballar més i fer-ho amb millor eficiència. Són els signes d'aquest maleït temps.

La magnitud del desastre és tan extrema i tan generalitzada que ja no serveix el vell recurs sindicalista de culpar només als gestors de l'empresa com a responsables dels números vermells que senyoregen qualsevol estat de comptes. Hi ha errors propis però també una torrentada de cagades externes que limiten, i molt, el marge de maniobra. S'ens ha empassat la mare de totes les crisis i aquí estem intentant sobreviure a la nova situació i fent esforços per entendre que difícilment les coses tornaran a ser com abans. Un abans de peus de fang, un miratge en el qual la societat va viure com si estigués gaudint d'un espectacle del Crazy horse, d'aquell cavall boig i desbocat que cavalcava damunt els beneficis immobiliaris i les obres absurdes i faraòniques com si la bombolla mai no hagués d'esclatar.

Ara som com el pobre ànec afrancesat i escanyat d'en Sagarra. La Merkel ens té castigats de cara a la paret, purgant la pena dels nou-rics vinguts a menys i fent-nos repetir mil i una vegades el mantra clar i precís: Cobrar menys, treballar més i fer-ho amb millor eficiència.  Cobrar menys, treballar més i fer-ho amb millor eficiència.  Cobrar menys, treballar més i fer-ho amb millor eficiència...

Imatge: Cartell de l'espectacle Désirs.

dijous, 17 de maig de 2012

Porno o cinema eròtic femení?


Desprès de llegir en El Punt Avui  aquesta crònica del company Jordi Camps i sense haver tingut encara ocasió de veure "Cabaret desire", fa ganes, efectivament, de passar-se al "porno femení".

Suggeridora estètica voyeur, plaer mutu, absència de prototípics "mascles folladors" i d'"infermeres sotmeses", diàlegs que no fan enrojolar, regust d'Emmanuelle...(marededéu senyor quines èpoques!).

Potser estem parlant més d'erotisme que no pas de porno?

Per cert, la crònica rememora la inauguració de la primera sala X de Girona (la sala B del Modern). Jo vaig assistir a aquest acte i puc confirmar que cambreres vestides de curt-curt servien copes de cava a un públic format per autoritats, periodistes i cinèfils coneixedors de la ruta d'anada i tornada a Perpinyà. Els flamants exhibidors de les cintes d'entrecuix ens van delectar amb un film que esdevindria un mite de la indústria porno i segurament el que ha donat més beneficis: Garganta profunda. La seva protagonista era la desapareguda Linda Lovelace que, amb un clítoris de ficció instal·lat a la gola, passaria a la història del porno com la més autèntica i genuïna empassasabres.

En definitiva, un film amb pacient calenta, metge sobreescalfat i infermera pel que calgui. Res a veure, pel que sembla, amb el "porno femení" i "feminista"...

Foto: La directora de Cabaret desire, la sueca Erika Lust. / J.C.L.

dimarts, 8 de maig de 2012

Merkhollande

Tranquil i pacífic com sóc, ahir em vaig despertar amb ganes d'assaltar la bastilla europea.  Allons enfants de la Patrie, le jour de gloire est arrivé!. Avui però, els ànims guerrers estan més apaivagats. Frau Merkel ha fet saber a Monsieur Hollande que ella és qui té la clau de la caixa i que ni parlar d'introduir canvis en el pacte fiscal, l'eina que consagra el dogma de l'austeritat, la religió implacable i poc misericordiosa de les retallades.

La cancellera de ferro té la clau i les estisores i el gall francès, amb això de la crisi i de la fam dels“mercats”, ha perdut unes quantes plomes, però és poc probable que el flamant Mr. Le President en surti capat d'aquesta aventura. A ningú li interessa que l'eix franc-alemany se'n vagi a fer punyetes i per tant Merkel i Hollande hauran de pactar una transaccional, donar-se el bec i practicar una càlida rebolcada damunt la gespa trista i mancada de líquid de la construcció europea. D'aquests amors obligats entre la dreta i la socialdemocràcia en sortirà un Merkhollande, o com se li vulgui dir  al directori que regirà els destins dels europeus.

Si el món de les finances i dels especuladors ho permet, els poderosos de la política -Merkel i Hollande- tindran la darrera paraula sense haver triomfat en unes urnes que, a aquestes alçades, ja haurien de ser d'autèntic abast europeu. Si hem d'estar sota les ordres d'alemanys i francesos, com a mínim hauríem de tenir el plaer de participar a la festa de la democràcia premiant-los o castigant-los amb el vot. Però això és fer volar coloms.

De moment caldrà que la frau i el monsieur comencin el seu vol nupcial pactant algun retoc que impulsi el creixement i afluixi la ma que estrangula les economies europees més deprimides. Faran contents a Rajoy, a Mas i a tots aquells mandataris que ja no saben com i d'on pouar més aigua. Estan obligats a fer-ho si no volen que l'antieuropeisme segueixi creixent. Les eleccions gregues, on els neonazis han tret 21 escons, han mostrat que l'ou de la serp és allà i aquí, preparant-se per impulsar el totalitarisme. Cal fer memòria i recordar les conseqüències històriques i nefastes de la imposició del Tractat de Versalles als perdedors de la I Guerra Mundial, un dels factors que va acabar provocant el col·lapse de la República de Weimar i l'ascens de Hitler. I tot va començar amb l'economia alemanya estrangulada, amb milions d'aturats i amb l'orgull nacional ferit...

Foto: Hollande saludant als seus seguidors. / EFE