dilluns, 30 d’abril de 2012

El PP i els jocs de paraules


Escanyat per l'abraçada implacable de l'óssa teutònica i per la cobdícia especuladora dels mercats, el govern del Partit Popular entreté a la parròquia fent jocs de paraules.

Divendres, el ministre d'Economia, Luis de Guindos va confirmar que l'any vinent pujarà l'IVA i els impostos especials (tabac, alcohol i gasolina). Bé, de fet, De Guindos en cap moment va pronunciar la paraula IVA, més que res perquè  ningú  recordi la dura campanya que la dreta i els seus mitjans van portar a terme contra el govern de José Luis Rodríguez Zapatero quan el 2010 va aplicar un increment del 7% al 8% de l'IVA reduït i del 16% al 18% del tipus normal. Intentant disfressar les coses i amagar un nou incompliment de promeses per part de l'executiu de Rajoy, el molt pillastre ministre dels quartos i exdirector per Espanya i Portugal de la respectabilíssima banca d'inversions Lehman Brothers es va referir al que faran el 2013 com  un "gravamen sobre el consum".

En la mateixa línia, dissabte li va tocar el tocar el torn al ministre d'Hisenda i Administracions Públiques, Cristóbal Montoro que va sorprendre al personal amb la següent afirmació: "No pujarem impostos a Espanya, els canviarem la ponderació per afavorir el creixement i la creació d'ocupació".

La ponderació?. Confesso que he hagut d'anar al diccionari per intentar entendre si Montoro, amb la seva immensa i mundialment reconeguda saviesa, volia dir alguna cosa diferent a la que jo havia entès: Que pujaran els impostos.

Com que la cosa va ser dita als madriles, he optat per consultar el mot “ponderación” en el Diccionario de la Lengua Española:

ponderación.

(Del lat. ponderati(o, -o-nis).
 

1. f. Atención, consideración, peso y cuidado con que se dice o hace algo.
 

2. f. Exageración de algo.
 

3. f. Acción de pesar algo.
 

4. f. Compensación o equilibrio entre dos pesos.

O sigui que ho faran amb atenció, amb consideració, amb cura i amb equilibri però augmentaran els impostos!. Per a tant ho he entès bé: el govern de Rajoy portarà a terme allò que havia dit als electors que no faria mai. Per ordres o no de l'estimada Merkel, un incompliment més.

Vist tot plegat, val la pena guardar en la memòria la paraula “ponderació” i els seus derivats. No sigui que un dia d'aquests, tot dissimulant, els del PP ens intentin “canviar la ponderació” de l'ús del català, de les competències autonòmiques, de la botifarra amb mongetes o, posem per cas, dels elegants calçotets del molt honorable president Mas.

Dibuix: JAP (El Punt Avui)  

diumenge, 29 d’abril de 2012

El pasdoble de l'Alicia

Diumenge. Em desperto, obro la finestra i una onada de ritme fester i folklòric entra a l'habitació: sona un pasdoble. Poso immediatament Catalunya Informació i no, no hem estat intervinguts per la tropa del PP. Falsa alarma. Ja ho va dir divendres Alicia Sánchez-Camacho desprès d'escenificar una negociació amb Rajoy: "No hi ha cap risc d'intervenció de la comunitat autònoma de Catalunya". I si ho diu la  presidenta del PP català ens ho hem de creure. ¿Per què ens hauria d'enganyar la que dintre de poc , amb quatre retocs en el pressupost de l'Estat, intentarà aparèixer com la gran benefactora de Catalunya?.

Mentrestant, a fora, segueix sonant insistentment el pasdoble. Ritme binari i torero. Per caminar mentre s'executa.

dilluns, 23 d’abril de 2012

Foc a la tanca publicitària


El primer dia, ell va passar de llarg.

El segon dia s'hi va fixar. Només va ser un instant però posaria les mans al foc que ella, des de dalt, li havia enviat un somriure captivador.

El tercer dia, desencís. La noia no hi era. Una brigada d'operaris l'havia despenjat de la tanca publicitària.

El quart dia, ell, en un gest desesperat,  es va oferir de model en una agència de publicitat.

El cinquè dia, una brigada d'operaris va penjar un nou cartell en aquella cèntrica tanca publicitària on havia començat tot. Ella i ell junts!

El sisè dia, un vianant s'hi va fixar. Només va ser un instant però posaria les mans al foc que ella i ell, els personatges de l'anunci de ves a saber què, s'estaven acaronant.

El setè dia, a la matinada, la tanca publicitària va ser devorada per les flames del desig. “Una bretolada!”, va exclamar algú, “una malvestat!”, va dir un altre.

Al seu costat, el vianant del sisè dia va riallejar lleument donant entendre què havia passat.

A l'agència mai més en van saber res dels dos models.

dissabte, 21 d’abril de 2012

El Titanic en 94 imatges


La nit del 14 al 15 d'abril de 1912, ara ha fet un segle, el transatlàntic Titanic, de la companyia anglesa White Star Line, topava amb un iceberg i s'esfondrava. L'accident, que es va produir a unes 600 milles de l'illa de Terranova, va causar més de 1.500 morts. Aquell era el viatge inaugural del vaixell de passatgers més gran, luxós i tecnològicament més avançat de l'època. Amb la tragèdia, el Titanic entrava a la llegenda.

En aquesta plana que he creat en el servei Pinterest hi trobareu la curta història d'aquest mític vaixell recollida en 94 fotografies, des del procés de construcció del Titanic a les drassanes Harland and Wolff de Belfast (Irlanda del Nord) fins al descobriment de les restes a 4.000 metres de profunditat l'any 1985 per l'equip de Robert Ballard, sense oblidar les imatges dels seus luxosos equipaments, les fotos de la tripulació i d'alguns dels passatgers, entre ells cinc catalans, i les portades dels diaris de l'època recollint la tragèdia.


Foto 1: L'eix de l'hèlix i el timó del Titànic mentre s'estava a punt de concloure la instal·lació.

Foto 2: Bot salvavides del Titanic, fotografiat per un passatger des del vaixell Carpathia.

dissabte, 14 d’abril de 2012

El rei caçat


 El rei Joan Carles ha hagut de ser intervingut quirúrgicament aquesta matinada per un triple trencament de maluc patit a Botswana mentre participava en una cacera. A la foto, penjada a la web de Rann Safaris, una empresa que es dedica a organitzar aquest tipus de viatges per 59.000 dòlars, se'l pot veure davant el cadàver d'un elefant, una espècie protegida. La caça legal d'elefants està regulada i s'ha de pagar entre 7.000 i 20.000 euros per exemplar abatut. Mentrestant, la reina està passant uns dies a Grècia i el net segueix ingressat a l'hospital recuperant-se del tret al peu fruit de la inconsciència del seu pare en deixar-li un arma.

Amb la que està caient, amb l'estat espanyol fent aigües per tots costats, amb milions d'aturats, amb moltíssimes famílies amb problemes per arribar a finals de mes, amb centenars de milers d'empreses que sobreviuen com poden, amb els que encara tenen feina calculant quan i com la perderan, la monarquia se'n va de viatge privat i arriba a un punt de patetisme que ni el millor assessor republicà hauria pogut assolir. Anar a matar elefants a Àfrica i trencar-se el maluc és la metàfora perfecta: una institució en vies d'extinció ferida mentre extermina a milers de quilòmetres de distància una espècie també amenaçada d'extinció. Pels furtius i pels que, com el rei, s'obliden en aquestes hores difícils del seu deure d'estar al peu del canó (mai millor dit). Per ètica i per estètica, avui 14 d'abril hi ha encara més raons objectives per ser republicà.

Postdata: La web de l'empresa de safaris que contractava Joan Carles i que mostrava la foto, ha deixat de funcionar. Excés de visites o el "consell" d'algú per amagar el caçador i el trofeu?

dijous, 12 d’abril de 2012

El solucionador

Un tal mestre Nafi ha tingut a bé deixar-me en el parabrises del cotxe publicitat sobre els seus poders naturals. Assegura que es capaç de solucionar amb rapidesa i eficàcia tota mena de problemes per difícils que siguin i garanteix un 100 % de resultats positius.

Com que veig que en l'ampli ventall de qüestions que pot vèncer hi figura, a més de la impotència i el mal d'ull, tot allò relacionat amb l'economia, faré arribar el telèfon d'aquest magnific solucionador a Mariano Rajoy, als ministres Cristóbal Montoro i Luis de Guindos i, per suposar, al president Mas i al professor Andreu Mas-Colell. Amb una mica de sort, el que no és capaç de resoldre la política i la ciència econòmica ho solucionarà la màgia.

dimecres, 4 d’abril de 2012

Dels pets a la merda


 El nou pressupost de l'Estat no tan sols ignora la liquidació del deute amb Catalunya sinó que, a més, redueix dràsticament la inversió pública a terres catalanes, convertint-lo en el territori més "castigat" de l'Estat. Aquesta és la "seriositat" del PP en la qual volien creure els convergents. Mentrestant, el portaveu del PSC al Parlament, Joaquim Nadal, no s'ha estat de dir que l’impagament dels deutes pendents és “una manifesta presa de pèl als compromisos del PP amb CiU dins i fora de Catalunya”. És així però què carai va fer el Govern Zapatero amb el deute pendent?. Doncs una manifesta presa de pèl als compromisos del PSOE amb el tripartit.

No ho veu així senyor Nadal?

Alicia Sánchez-Camacho deia això fa un any quan el govern del PSOE mirava cap a un altre costat a l'hora de pagar el deute a la Generalitat: “Si en el Partit Socialista de Catalunya tinguessin una mica de vergonya, haurien de dimitir els representants del partit que  van prometre que donarien suport per aconseguir els ingressos per Catalunya perquè ara s'ha demostrat que no tenen cap pes i no han aconseguit res del seu propi partit”.

Veient el nou pressupost de l'Estat, quin pes té la líder del PP català a la Moncloa?. Dimitirà la senyora Sánchez-Camacho?

Parlant de les retallades de les inversions de l'Estat a Catalunya, una de les demarcacions més perjudicades és la gironina que ha vist que en el pressupost de l'estat només hi ha una partida de 269 milions. El desdoblament de l'N-II, l'obra de mai no acabar, queda reduït al reinici dels treballs en el tram entre Sils i Caldes. El diputat gironí al Congrés del PSC, Àlex Sáez ha posat el crit al cel considerant-ho “un engany massiu als gironins i un incompliment dels compromisos electorals del PP” També ha denunciat “una manca de voluntat política per desdoblar l'N-II”.

Per si el tactisme polític i les ganes de parlar només per sortir a la premsa li fa perdre la memòria, cal recordar-li a Sáez que els incompliments venen de 20 anys enrere i que al menys dos ministres socialistes -Josep Borrell i José Blanco-  han enganyat sistemàticament als gironins en aquest tema.

Uns enganys que provoquen i continuaran provocant víctimes en accidents de trànsit.

Les coses són com són: en la relació amb Espanya, els catalans fugim dels pets per caure a la merda i així, a empentes i rodolons, anem fent...


Foto: Joaquim Nadal. / El Punt Avui