diumenge, 3 d’agost del 2014

El codi ètic de Pujol



A la web del Centre d'Estudis Jordi Pujol encara es pot llegir que la fundació de l'exhonorable està treballant en tres projectes, un dels quals consisteix...en la redacció d'un codi ètic per a professionals de la política!. Quines paradoxes té la vida!

A l'edició d'aquest diumenge, El Punt Avui explica que el futur del centre penja d'un fil. Per a tant és possible que el codi que està redactant un equip d'experts i al qual, més endavant, s'hi havien d'afegir els partits amb representació al Parlament de Catalunya, mai no vegi la llum. Algú el trobarà a faltar?.

La presentació del projecte, redactada en aquells temps feliços quan el mite pujolià encara no s'havia autoimmolat amb la confessió-bomba de l'herència no declarada i pecaminosa, comença així:

És conegut el descrèdit que pateix l’estament polític i també l’allunyament que existeix entre la vida política i la vida ciutadana. Aquesta percepció negativa de la figura del polític té, naturalment, les seves causes, però és un greu símptoma per a la salut de la vida democràtica. Necessitem bons polítics per fer realitat els canvis que tots anhelem i cal que les persones amb talent i voluntat de servei públic se sentin il·lusionades a desenvolupar aquesta funció”.

I continua amb intencions d'altíssima volada:

Bona part d’aquest descrèdit obeeix al mode com s’articula la vida política en la societat actual. Cal un salt qualitatiu. Partim de la idea que l’ofici de polític és noble i necessari per al desenvolupament del progrés social, econòmic, cultural i nacional del país, però entenem que solament serà capaç de recuperar el crèdit social si l’exercici de la política es vincula estretament a l’ètica. Per això volem elaborar un Codi ètic per a professionals de la política com ja existeix en altres professions del nostre entorn”.

Ens quedarem, doncs, probablement, sense el salt qualitatiu que hauria portat el segell caigut en desgràcia de la fundació.

El centre, dedicat a difondre el pensament polític de Pujol, està finançat amb aportacions individuals i també d'empreses i institucions, però sembla ser que fins ara ha subsistit, sobretot, gràcies als diners del propi expresident. Seria ben curiós (o no) que aquest codi ètic s'estigués redactant amb el suport econòmic dels famosos euros dipositats a Andorra...

Sigui com sigui, no perdem l'esperança. Vindran temps millors desprès d'aquesta lliçó que ens ha ensenyat que sota la pell d'algú a qui molts catalans veien com un mite viu hi ha també allò tan natural i corrent com és, en positiu i en negatiu, la feblesa humana.

Superada la sorpresa, no mitifiquem res ni a ningú. I continuem endavant.