dimecres, 22 de maig de 2013

Aznar contra la carn d'olla de Rajoy


Aznar és com el Guadiana. Passa llargues temporades desaparegut dedicant-se als seus negocis internacionals consistents en omplir el calaix donant consells i traficant amb la seva cartera de contactes i, de cop i volta, reapareix en el món de la política per tocar al seu hereu de La Moncloa allò que no sona.  Una pessigada dolorosa per aquí i una puntada de peu per allà. La carn d'olla de Rajoy deu estar a hores d'ara ben encetada per aquest foc amic.

Nou capítol. Pel·lícula de por la d'ahir al vespre per Antena 3. De terror i de retorn al passat. De regust a resclosit. De fàstic. L'expresident espanyol s'ha fet entrevistar per la tele del Grupo Planeta per disparar a boca de canó contra el gallec a qui des de la dreta mediàtica cavernícola es va batejar amb el sobrenom de “Maricomplejines”. Un tou de merda, vaja.

Resumint per no fer-ho llarg. Aznar ha dit que s'han de baixar ara mateix els impostos; que Espanya necessita una profunda reforma fiscal; que és molt greu destruir les classes mitjanes; que el govern ha d'actuar d'una punyetera vegada; que l'executiu ha de tenir un projecte polític i uns objectius renovats; i que quan es governa amb el suport d'una majoria absoluta cal aplicar el programa pel qual s'ha estat elegit.

O sigui tot allò que Rajoy, sotmès a les seves circumstàncies, als seus dubtes i a l'allargada ombra de la Merkel, no fa.

I no n'ha tingut prou. Aznar ha amenaçat amb tornar a la política activa si les coses se li escapen definitivament de les mans al gallec i ho ha fet deixant anar una frase lapidària: “Compliré amb la meva responsabilitat, amb  la meva consciència, amb el meu partit, amb el meu país. Mai he defugit les meves responsabilitats”.

En definitiva, una entrevista que, amb el teló de fons del cas Gürtel i les culpes atribuïdes des de l'actual direcció del PP als que manaven abans en el partit, pot encendre encara més la pólvora de l'enfrontament entre marianistes i aznaristes. Una guerra interna amb fronts oberts, recordem-ho, no tan sols dins la dreta mediàtica i el Partit Popular, sinó també a diferents àmbits del govern on cada bàndol hi té els seus peons. Uns i altres preparats i movent fils per quan arribi l'hora del fratricida escac i mat.

Vídeo resum de l'entrevista

Foto: Aznar abans de començar l'entrevista d'ahir al vespre.  / Antena 3.

dissabte, 11 de maig de 2013

Els Lara i la Diagonal



El seu pare, José Manuel Lara Hernández. nascut al poble sevillà d'El Pedroso i capità de la Legión, va entrar l'any 1939 per la Diagonal amb les tropes feixistes i ara, José Manuel Lara Bosch, president del Grupo Planeta i editor de La Razón, un diari que , com és públic i notori,estima molt tot allò català, ha tornat a amenaçar en emportar-se el seu negoci  fora de Catalunya si no s'atura el procés cap a la independència.

Entrevistat per Canal Sur, ha afirmat que si la cosa va endavant es sentirà expulsat de Catalunya i ha insistit en el mateix argument d'altres vegades: “"No tindria cap sentit una editorial en llengua espanyola en un país en què la llengua oficial no fos l'espanyola".

Deixant a banda que els partits sobiranistes mai no han dit que a una Catalunya independent el castellà deixaria de tenir el seu propi pes, l'aplicació estricta de la mateixa lògica faria absurd que dins la  maleta d'”expulsat de Catalunya” Lara Bosch s'emportés el Grup 62, del qual és notori accionista. Tindria cap sentit una editorial en llengua catalana en un país en què la llengua oficial no fos la catalana?

Com tampoc, imagino, no tindria cap lògica que l'editor s'emportés la Creu de Sant Jordi que la Generalitat del tripartit li va atorgar el 2007, la mateixa distinció als serveis prestats al país que, per cert, també va rebre l'antic capità de la Legión “libertador de Cataluña” l'any 1998 de la ma de Jordi Pujol.

En el seu xantatge verbal,  Lara Bosch va amenaçar fa uns mesos amb emportar-se Planeta a Conca, un destí ben curiós. Ara, però, diu que anirà a Sevilla. Suposo que sortirà per la Diagonal rememorant gestes familiars passades. Seria el camí més lògic i, segurament aplaudit, pels fidels lectors de La Razón.

Imatge: Un moment de la intervenció de Lara Bosch en el programa "Pido la palabra" de Canal Sur.  

dimecres, 8 de maig de 2013

El català i la gent viatjada




Diuen que Javier Pérez Tenessa, conseller delegat d'eDreams, l'agència de viatges en línia, amb seu a Barcelona,  líder del mercat espanyol i una de les primeres d'Europa, té el cor dividit entre les cultures mexicana, francesa, holandesa, espanyola, nord-americana i  catalana. Curiosament , un home tan viatjat i que -insisteixen- estima la cultura catalana, no li agrada  que a les escoles de Catalunya s'estudiï en la llengua del país perquè segons diu, això “dificulta l'atracció del talent”.

Quan aquest enginyer aeronàutic va estudiar i treballar en els Estats Units o a França no se li va acudir criticar l'anglès o el francès, però clar, tot si val, quan es tracta del català. I tan li fot si tens el negoci establert a Catalunya. En definitiva, Javier Pérez Tenessa forma part de la mateixa fauna que altres personatges com José Manuel Lara o, en pla més guai del Paraguai,  Javier Mariscal, el dibuixant i dissenyador que, desprès d'apuntar-se a la moda pepera comparant en declaracions a un diari la manifestació de l'Onze de Setembre amb l'època nazi, ara s'ha disculpat assegurant que les paraules no són el seu fort i que visca, visca i visca l'art dels pinzells i llarga vida a en Cobi.

Instal·lats en la seva bombolla, a aquesta gent els produeix al·lèrgia qualsevol expressió cultural o política pròpia del lloc on resideixen. Ningú els demana ni molt menys que surtin al carrer amb l'estelada, ni que muntin una bacanal amb pa amb tomata i porró, però no estaria de més una mica de respecte i consideració cap a allò que forma part de les arrels i dels sentiments d'una part important de la societat catalana. Una societat plural, tradicionalment oberta al món i, per descomptat, tan viatjada com ho pot ser el cofundador d'eDreams.