dilluns, 29 d’abril del 2013

Camilo



Camilo Sesto (Alcoi, 1946) ahir a Telecinco amb cara plastificada de "torno a ser jovenet però ningú s'ho creu”.

Sobreviure desprès de triomfar durant dècades en el món de l'espectacle ha de ser dur i complicat però voleu dir que cal anar tan contranatura i d'una manera tan evident?.

A alguns cirurgians plàstics els haurien de fer empassar el bisturí i el botox lligats a una columna ardent i escoltant una nova versió d'aquell èxit de Camilo que a aquestes alçades de la pel·lícula podria portar per títol “Vivir así es morir de horror”.

Passant del món de la cançó al del cinema i posats a escollir rostre pels millors darrers anys de la nostra vida, em quedo amb un valor sòlid, reconegut i envellit estèticament d'una manera ben digne i elegant: Sir Thomas Sean Connery (Edimburg, 1930). I qui no?


dimarts, 23 d’abril del 2013

El vibrador de Sant Jordi


El portal catoferta.cat m'ha enviat una nota de premsa anunciant que, per “recordar el sentit romàntic de
la Diada de Sant Jordi”, han posat a la venda Inez Gold, un vibrador en acer inoxidable i banyat en or de 24 quirats que permet cinc modes diferents d'estimulació i que, amb el seu acabat exclusiu, “proporciona una sensació única i plaent sobre la pell nua”.

Això sí, per aconseguir aportar en un dia tan nostrat “un valor únic i exclusiu” al benestar de la parella, cal gratar-se a fons la butxaca. L'andròmina té un cost en oferta de 8.260 euros (si, ho heu llegit bé, el preu normal és de 12.000 euros) i s'anuncia com “la joguina sexual més cara del mercat”, cosa que m'ha fet pensar amb el 1880 que, tot i el pas del temps, segueix essent “el turró més car del món”.

Si fins i tot en època de vaques magres, el reclam publicitari funciona amb el torró,  per què no ha de tenir èxit amb un vibrador banyat en or?

Siguem positius: de moment, bona part dels lectors d'aquesta oferta haureu quedat destrempats en veure el preu. Ja tenim molt de guanyat. Animeu-vos!. Ara el vibrador més car del mercat podrà suplir la vostra mancança física obrint-se pas per l'estimada geografia humana, amb cinc marxes i pletòric d'energia, com un Sant Jordi que amb la llança venç el dragó!.

I si la destrempada econòmica general converteix la vaques magres en remugants famèlics, sempre podreu portar la joguina sexual a una casa de préstecs o a un “Compro or”. Hi entrareu amb la cara ben alta i satisfets pel plaer donat a la vostra parella. Orgullosos, ben orgullosos per haver esdevingut amb les vostres arts amatòries, autèntics alquimistes de l'amor. Aquell recobriment daurat del vibrador més car del món ja no serà simplement or. Amb les molècules modificades per les tempestes orgàsmiques serà moltes coses més. I el comprador del preuat metal, si té ofici, ho sabrà entendre i valorar.

dissabte, 13 d’abril del 2013

La radicalitat democràtica de Chacón



Fet inèdit: Carme Chacón va protagonitzar ahir un acte polític a Catalunya, concretament a Tortosa, i ho va fer sense que estem, que jo sàpiga, en campanya electoral.

 Desprès de la sorpresa inicial, la pregunta del milió: ha sabut la diputada trobar el camí des de Madrid sense l'ajut preciós i imprescindible d'un GPS?

 Per qui no ho recordi (les llargues absències fan feble romandre en la memòria dels ciutadans), la senyora Chacón va ser cap de llista del PSC per Barcelona a les eleccions generals del 2008 i del 2011 però des de que aspira, com els generals, a tenir “mando y plaza” a Madrid, és cara de veure a Catalunya i fins i tot, per allò del què diran a les Espanyes o, no siguem dolents, per convicció pròpia, defuig seguir algunes directrius, diguem-ne atrevides, del seu partit que, també cal recordar-ho, continua essent el PSC i no pas el PSOE. 

Doncs bé, ahir, la ben trobada Chacón, l'ombra allargada que, tot i estar sotmesa a purga com els cargols pels compañeros del PSOE, segueix planant damunt el futur més aviat negre de Rubalcaba, va demanar al govern de la Generalitat que en lloc de preocupar-se tant per “l'estat català” ho faci per “l'estat dels catalans” i es va pronunciar taxativament a favor de “la radicalitat democràtica” per a la necessària renovació de les institucions.

Però, parem màquines i que ningú de més allà de les terres nostrades s'alarmi: per la molt federalíssima Carme Chacón el lliure exercici del dret dels catalans, entre ells els seus electors, a decidir què volem ser quan siguem grans no forma part d'aquesta radicalitat democràtica feta a mida que tant pregona. Faltaria més!.