dilluns, 28 de febrer de 2011

Tejero en el supermercat


Aquests dies s'ha commemorat el 30 aniversari del 23-F. Per sort ja fa temps que no hi ha soroll de sables, però cada 23 de febrer Antonio Tejero, Jaime Milans del Bosch i Alfonso Armada -per esmentar els principals colpistes- ens fan una visita. Són els fantasmes d'ahir que tornen per recordar-nos com era de feble allò que s'en va dir la transició espanyola.

Aquesta vegada però, saturat de velles imatges colpistes d'aquell 1981 i de noves escenes de lluita democràtica amb la revolta àrab sacsejant l'actualitat, m'he trobat en Tejero en el supermercat. L'he descobert a la secció de conserves, disfressat de llauna de tonyina. L'he fotografiat i he tocat el dos cap als congelats. Mentre fugia m'ha semblat sentir unes ordres que sortien de la llauna -“¡Quieto todo el mundo!¡Al suelo!”- i algun tret que impactava al sostre. També m'ha semblat intuir que les sardines, les olives, els espàrrecs i altres col·legues en conserva deixaven anar un crit d'esglai i intentaven trobar una sortida negociada per evitar un desastre.

Tot plegat era una escena de pànic, veritable terror en el supermercat. Però no em feu cas. Al meu voltant, el clients seguien comprant amb absoluta normalitat i fins i tot hi havia un senyor amb bigoti que gosava omplir  el seu carro amb aquestes llaunes inquietants. Tenia un no sé què marcial però, repeteixo, no em feu cas.

L'autèntic Tejero ha passat aquests dies relaxat gaudint de la pau i del sol a la piscina d'un hotel de l'illa de La Palma. Com un jubilat més, diu la premsa. I, segurament, amb la punta de satisfacció que li dóna ser conscient que ens continuarà visitant, d'aquí a l'eternitat, cada aniversari del 23-F. Per fer-nos recordar d'on venim i per fer-nos veure fantasmes fins i tot dins el supermercat.



Foto 1: Conserves de la marca Tejero en un supermercat de Girona. / Toni Dalmau

Foto 2 : Antonio Tejero amb la seva dona a la piscina de l'hotel Sol Meliá de Puerto Naos. / Europa Press

dilluns, 21 de febrer de 2011

Robant la carn als lleons



Human Planet és una nova sèrie documental de la BBC dedicada a explicar les relacions entre l'espècie humana i els diferents entorns naturals: els deserts, les selves, l'àrtic, els prats, els rius, les muntanyes, els oceans i, també, els espais urbans.

La producció, que s'acaba d'estrenar a Gran Bretanya, consta de vuit capítols de cinquanta minuts gravats en una quarantena de països i ofereix, com es pot veure en el vídeo de dalt, unes imatges realment espectaculars.

Hi ha escenes sorprenents com la que mostra el següent vídeo en el qual tres caçadors Ndorobo de Kenya desafien a una quinzena de lleones i lleons per emportar-se la carn d'una presa...

I sobreviuen a l'experiència. 

dissabte, 19 de febrer de 2011

On és el gos?

Parlant de fumar, mai t'has preguntat per quina raó el teu gos vol sortir tant al jardí?

divendres, 18 de febrer de 2011

El perill de fumar a l'aire lliure


Recentment a Bilbao, un home va sortir amb els seus amics a fumar fora d'un bar i, entre calada i calada, va rebre damunt seu el contundent impacte d'un tros de cornisa de l'edifici. La víctima, que va tornar a casa amb 30 punts de sutura al cap,  ha arribat a la següent conclusió: “La llei antitabac gairebé em mata”.

Normalment qui mata és el tabac i no pas la llei però aquí teniu l'espot d'una campanya contra el tabaquisme que juga amb humor amb els perills que comporta l'acumulació de fumadors a l'aire lliure.

dimarts, 15 de febrer de 2011

Una de Schwarzenegger?


Acabament final”. Ho pot semblar però no, no es tracta del títol de cap pel·lícula d'acció d'Arnold Schwarzenegger, Sylvester Stallone o Jean-Claude Van Damme. Res de tot això. El cartell que apareix a la foto l'han penjat en un establiment comercial per anunciar allò que en castellà en diuen “Remate final”. No posarem en dubte la bona intenció de l'empresa però, a vegades, la traducció automàtica dóna resultats còmics. Haurien quedat millor prescindint de les connotacions cinematogràfiques i anunciant, per exemple, rebaixes finals, final de temporada o últimes rebaixes. Amb un cartell així de correcte fins i tot Pompeu Fabra hi hauria entrat a comprar. Ara, però, amb aquest “Acabament final”, l'ànima errant i castigada del mestre deu haver tornat, cames ajudeu-me, a la tomba.

Via: Germà Capdevila

diumenge, 13 de febrer de 2011

Dubtes jurídics (branca sexual)


El Vaticà apareix davant el ramat com la veu de la veritat, però les seves tesis provoquen sovint molt dubtes que es traslladen a la xarxa. Internet esdevé així un mar d'interrogants on els nàufrags -pobres ànimes perdudes i descregudes- intenten trobar respostes als aspectes més misteriosos de la vida.

Aquí en teniu un petit llistat que circula per la xarxa a l'espera de respostes:

"Si per a l'Església, la píndola del dia següent ja és un avortament, llavors, em sorgeixen alguns dubtes des de l'àmbit jurídic:

* La palla és homicidi prematur o premeditat?
* El sexe oral ... és canibalisme?
* Podem considerar el coit interromput com abandonament de menor?
* I què dir del preservatiu ... Serà homicidi per asfíxia mecànica?
* I el sexe anal ... és enviar al futur fill a la merda .....?

S'agraeix a qui vulgui aclarir aquests interrogants o faci els bons oficis d'intentar-ho esbrinar per mitjà d'altres persones.
"

Via: llista Folre i Manilles

divendres, 11 de febrer de 2011

"Primer sóc estafador"


Veient com funciona el mercat de l'art i el que fan determinats artistes, la frase provocativa d'aquesta bossa sembla prou encertada:

Primer sóc estafador i desprès artista

La imatge de la bossa apareix en el web del canadenc Brad Tinmouth que, per cert, és...un artista!


Via: Jaume Vilà-Clara

dimecres, 9 de febrer de 2011

“Recuperem Barcelona”


El PP repartirà els propers dies a Barcelona un díptic en el qual l'alcaldable popular Alberto Fernández Díaz planteja la següent pregunta: “Encara creus que no existeix la sociovergència?”.

La propaganda recorda als electors diferents episodis en els quals el PSC i CiU s'han donat la ma: la convocatòria de la consulta de la Diagonal, l'ordenança de civisme, el pla de Laporta per la reordenació del Miniestadi...

També compara els logos electorals de campanyes on les dues formacions polítiques van emprar l'emoticona del somriure.

Fins aquí poc a dir: és lògic que Fernández Díaz es senti menys còmode ara que no pas a l'època en la qual, amb el PP governant sense majoria absoluta a Madrid i per allò del peix al cove,  tot eren flors i violes entre Aznar i Pujol.

El que ja no s'explica tant és un dels eslògans que apareix en el díptic:

Recuperem Barcelona

Per recuperar una cosa, abans s'ha d'haver tingut i, que jo recordi, el Partit Popular mai ha controlat Barcelona. Al menys durant la democràcia. Clar que si es refereixen a més enrere, tal vegada -prietas las filas- li hauríem de preguntar tant a Fraga Iribarne com també als personatges que un dia molt llunyà van entrar triomfalment per la Diagonal i que conformen el vell substrat ideològic d'allò que amb el temps esdevindria  l'actual PP. 

dilluns, 7 de febrer de 2011

BWR-The Game: cap de Bona Esperança


Ahir, desprès de 37 dies de navegació per les aigües virtuals del Barcelona World Race-The Game, el meu veler, el Jecsalis, ha aconseguit arribat al cap de Bona Esperança, la porta de l'oceà Índic.

La baixada per l'Atlàntic des de les illes del Cap Verd (darrera nota en aquest blog) ha estat lenta i laboriosa més que res per la ineptitud d'aquest aprenent de navegant que va seguir durant massa dies un rumb per l'est, excessivament proper a la costa africana. Els entesos en la navegació a vela saben que el camí més curt no és sempre el més ràpid i que per arribar al cap de Bona Esperança cal fer primer un tomb per la costa brasilera, una baixada per l'oest que és aconsellable tant per superar l'anomenada Zona de Calmes Equatorials com per aprofitar millor els limitadíssims vents de l'anticicló de Santa Elena, a l'Atlàntic Sud.

A l'hemisferi sud, els anticiclons giren en sentit contrari a les agulles del rellotge i per això convé apropar-se a la costa de Brasil deixant el centre de l'anticicló a babord. Ho he sabut massa tard i ara el Jecsalis ocupa la posició 6.240 en un rànquing global d'uns 30.000 jugadors.

En tot cas, el vaixell virtual ja ha arribat al cap de Bona Esperança , a la costa atlàntica de Sud-Àfrica, conegut també com el cap de les Tempestes, unes aigües històricament temudes pels navegants degut als vents de 30 nusos i a les onades que sovint superen els quatre metres. La topada entre la corrent de l'Atlàntic i la de l'Índic (més freda) pot acabar generant uns temporals gegantins amb murs d'aigua de fins a cinc pisos d'alçada. Poca broma.

De moment, però, la navegació és més tranquil·la. La velocitat del vent és només de 9,7 nusos i la previsió meteorològica per les properes hores no adverteix de cap canvi substancial. El Jecsalis ha començat la travessia de l'Índic Sud i navega rumb cap a la porta de Kerguelen, una de les línies de control de la regata que han de creuar obligatòriament tots els vaixells. Allà hi haurà premi: dos kits nous de veles, que en el cas del nostre veler substituiran als dos que s'han hagut d'emprar a la baixada de l'Atlàntic i s'afegiran als vuit que queden de reserva a la bodega.

En les properes setmanes ens espera la travessia del Mar de Tasmània i de l'estret de Cook i la ruta del Pacífic Sud fins al cap d'Hornos, zones de fortes borrasques que, malgrat ser l'estiu austral, posaran a prova la supervivència dels velers.

Mentrestant, a la regata real, la primera posició l'ocupa el Virbac Prapec 3 -que ja navega a prop de la costa australiana, seguit del Mapfre i l'Estrella Damm.Desprès de la retirada del President i del Foncia, que va abandonar el passat 26 de gener degut al trencament del pal, queden en competició dotze dels catorze velers que van sortir de Barcelona el 31 de desembre.



Imatge 1: El Jecsalis -marcat en verd- navegant a prop del cap de Bona Esperança.

Imatge 2: La flota virtual el passat 28 de gener

divendres, 4 de febrer de 2011

Estrella Merengue



A l'anterior entrada d'aquest blog comentàvem l'anunci d'Estrella Damm centrat en lloar l'esperit de La Masia del Barça i tot allò de bo que té Catalunya. Doncs be, ara en Peyu,  un internauta català, n'ha fet una parodia dedicada al Real Madrid que porta per títol “Estrella Merengue”.

Emprant les mateixes imatges de l'espot original, ha canviat la banda sonora i els protagonistes de l'anunci – l'actor Quim Gutiérrez i els components del grup musical Els Amics de les Arts- van explicant en castellà la recent història i actual situació del club blanc. “Estrella Merengue, beber para olvidar”, diu l'eslògan final d'aquesta parodia que farà molta gràcia a tothom excepte, naturalment, a Tomás Roncero i a la resta de seguidors del Madrid.

Parlant de Roncero, ahir a la nit Santi Giménez, delegat a Barcelona del diari As deia això de l'estat d'ànim seu company a la tertúlia del programa Tu diràs de RAC1: “En Roncero és molt bon tio. Com que és ciclotímid, el tipus, quan li foten la clatellada està superbaix i després puja. Es reconstrueix ell mateix.

Doncs ànim Roncero, a reconstruir-te i a agafar-te, con tu dius, "a un clavo ardiendo" anomenat Mourinho!

Per acabar, aquí teniu una comparativa entre l'anunci d'Estrella Damm de l'any passat i la seva paròdia feta, aquella vegada, per la gent de Crackòvia.

dimecres, 2 de febrer de 2011

Autoestima cervesera



El nou anunci d'Estrella Damm (vídeo de dalt) utilitza l'esperit del Barça per acabar glosant tot allò de bo que té Catalunya. L'espot està molt ben fet i el concepte és emotiu i agrada, però no sembla del tot original. Tan sols un any enrere, la publicitat de CruzCampo (vídeo inferior) va fer una cosa similar a Andalusia.

Amb tanta coincidència, ¿és l'escuma de la cervesa l'element essencial per fer pujar l'autoestima dels pobles?

La veritat és que costa d'imaginar un anunci de compreses femenines o de sopa de sobre comunicant tantes emocions...

dimarts, 1 de febrer de 2011

"Shakira surt amb mi"

Amb el Barça mirant pel retrovisor al Madrid a set punts de distància, les agències de paparazzi ja han posat preu a una foto robada que pugui demostrar el suposat idil·li entre Gerard Piqué i la cantant Shakira: 150.000 euros. Tot sigui per distreure al personal i, si pot ser, pertorbar amb afers extra-esportius el bon ritme i la concentració blaugrana.

Coincidències del món de les estrelles, demà dimecres els dos personatges fan anys – ella 34 i ell 24- i, a l'espera que ho celebrin com més juntets possible, les agències i més d'un paparazzo afeccionat segur que s'apuntaran a la caça i captura de la intimitat de la presumpta parella.

D'aquest tema parlaven avui a la tertúlia de Divendres (TV3) quan un espectador ha enviat un SMS amb el següent missatge:

Shakira surt amb mi, no amb en Piqué

Moment sublim. Clar i català. S'ha acabat el waka-waka rumor. Desprès d'aquesta veritat expressada a cost reduït – 1,42 euros per l'SMS - els socis del Barça han respirat tranquils i Florentino i la premsa de Madrid (que ja es fregava les mans amb el cor de Piqué) hauran de fer el de sempre: continuar entretinguts amb l'afer Carbonero-Casillas i, somniar en substituir l'àlbum de cromos per un equip-equip.