dimarts, 30 de novembre de 2010

Remirant el clàssic


Aquesta tarda he tornat a veure per TV3 els darrers minuts de la repetició del Barça-Madrid d'ahir (5-0). Ho he fet esperant que, vint-i-quatre hores després, Messi, Villa, Pedro, Xavi, Iniesta i companyia continuessin fent filigranes damunt la gespa i el clàssic acabés amb sis, amb set, amb vuit, amb nou o amb deu gols a zero, però el marcador ha estat fidel a la tossuda realitat i no s'ha mogut del cinc.

Quedem-nos doncs amb la gloriosa maneta estampada a les cares de Mourinho i Cristiano Ronaldo i guardem energies i gols per anar posant al sarró els següents punts, a ser possible, fem-ho de tres en tres.

Com diria Guardiola, toquem de peus a terra que la lliga és molt i molt llarga.  Deixem la fantasia per aquells que creien que fitxant un entrenador amb l'ego inflat de supèrbia n'hi havia prou per enterrar aquest Barça que ens ha donat, ens dóna i ens donarà tantes i tantes satisfaccions.

Guardem, això si, el clàssic d'ahir a la vitrina de la memòria blaugrana, al lloc d'honor reservat per les autèntiques obres d'art. 

 

Foto: Eufòria blaugrana. / Robert Ramos / El 9 Esportiu

Dibuix: JAP / El Punt

divendres, 26 de novembre de 2010

Porcs motoristes

El maig del 2006 una notícia absurdíssima va donar la volta al món: a Santa Cruz de Tenerife, uns agents de la policia municipal van fer aturar una moto dalt de la qual hi anaven tres ocupants i al procedir a la identificació dels individus van quedar esmaperduts en descobrir que un d'ells, el del mig, era una cabra amb casc.

Dins el capítol de viatgers estranys, la història de la cabra motociclista era força insuperable fins que avui he rebut, via llista Folre i Manilles, aquesta foto de dos porcs dalt d'una motocicleta embalats com si ja fossin botifarres gegants i transportats cap a un destí poc tranquil·litzador.

No cal entrar en més detalls, només deixar constància que la realitat té una capacitat inesgotable de sorprendre.

dilluns, 22 de novembre de 2010

Matemàtica popular


 Ficció i realitat.

A la imatge de dalt es pot veure al professor Charlie Eppes enfeinat amb una de les seves  sofisticades equacions que ajuden a l'FBI a resoldre els casos criminals de la sèrie Numb3rs.

A sota, un exemple de matemàtica popular captat en un carrer de qualsevol ciutat.

dimecres, 17 de novembre de 2010

El Pinto del futbol americà

Aquí tenim el porter del Barça, Pinto, però en el futbol americà també hi ha jugadors que es passen de llestos. Un exemple és aquesta jugada que es va poder veure fa pocs dies a Corpus Christi (Texas) en el partit que enfrontava a l'equip de la Driscoll Middle School amb el de Wynn Seale.

Jason Garza, quarterback de la Driscoll, agafa la pilota i surt caminant enmig de la sorpresa dels rivals. Aprofitant l'engany, arrenca a córrer i acaba marcant fent pujar al marcador l'empat de 6-6, amb el qual acabaria el partit.

A l'esport, com amb tantes coses, no s'hi val a badar.

dilluns, 15 de novembre de 2010

Dibuixant en 3D



Julian Beever és un artista de carrer britànic que des de fa dues dècades utilitza els guixos de colors per realitzar espectaculars obres amb efecte 3D damunt el paviment i les parets. Beever -com l'argentí resident a Madrid, Eduardo Relero-   aplica la tècnica anomenada anamorfosi per crear sorprenents il·lusions òptiques en tres dimensions que juguen, amb humor, amb les lleis de la perspectiva.

En el següent vídeo podeu veure una mostra de les seves obres.

divendres, 12 de novembre de 2010

Un teclat senzill

QWERTY?. Desenganyem-nos. ¿Per a què volem a l'ordinador tantes tecles que mai no fem servir? 

Aquí podeu veure un teclat senzill i efectiu.

I encara a algú li sobrarà alguna tecla!

dimarts, 9 de novembre de 2010

El Papa i la mama


L'únic paper reservat a la dona durant la cerimònia de consagració de la Sagrada Família va consistir en netejar el que l'home – el Papa Ratzinger- havia embrutat. La imatge de quatre monges vestides en negre preconciliar  netejant amb draps l'oli amb el qual Benet XVI havia ungit l'altar, ha donat la volta al món servint de metàfora del paper tradicionalment secundari que la jerarquia catòlica reserva a les dones. Un paper sovint dur i valuós quan es tracta d'atendre als desvalguts i també destacat a l'hora de mig omplir esglésies,  però que barra el pas a més altes aspiracions dins l'estructura eclesiàstica.

Des de sempre, el Vaticà ha reservat a la dona el regnat de la llar i, diumenge, la neteja de l'oli consagrat a l'altar de la Sagrada Família ha estat un exemple més d'aquesta “vocació” que l'Església Catòlica atribueix al genere femení.

A la seva homilia, Ratzinger ho va deixar clar: “L'Església advoca per les mesures econòmiques i socials adients perquè la dona trobi a la llar i en el treball la seva realització”.

La referència al “treball” ha estat la concessió a la “modernitat”, però la resta -no hi ha més sorpreses- forma part del model de família tradicional que tant agrada al Papa. Un model que, pel que fa a la dona, no s'allunya gaire d'aquesta guia de la bona muller ( via La oveja 100) que algú va difondre a principi dels anys cinquanta del segle passat.

[Postdata 9-12-2010: Via La huella digital.es m'assabento que aquests dibuixos són actuals i formen part de la presentació de la telenovel·la mèxicana “Las Aparicio” com es pot veure en aquest vídeo penjat a Youtube. A la informació que acompanya al vídeo s'assegura però que els textos que acompanyen els dibuixos són autèntics i han estat trets de revistes dels anys 50.] 











dilluns, 8 de novembre de 2010

L'enquesta

Ring, ring, ring

- Digue'm

- Bona tarda. El truco de part del president de la Generalitat José Montilla

- A si?

- Li volia fer una enquesta. Seran dos minuts

- D'acord.

- Votarà vostè al PSC?

- Votaré probablement en blanc

- Ummmm. José Montilla li sembla un bon president?

- Si pensés que és un bon president no votaria en blanc.

- A clar, és veritat. Be, bona nit

-Bona nit.

I aquí s'ha acabat la meva contribució a la demoscòpia.

divendres, 5 de novembre de 2010

Error 404 al web del PPC

Recordeu la famosa frase d'en Louis Val Gaal dirigida als periodistes que seguien el Barça?:

"Tu eres muy malo. ¡Interpretación siempre negativa, nunca positiva!”.

Doncs be, cada vegada que escolto a Alícia Sánchez-Camacho em fa pensar amb la queixa de l'ex entrenador blaugrana. Tot el que surt de la seva boca sempre és negatiu i amb to emprenyat, mai en positiu.

Malgrat això, el Partit Popular de Catalunya ens han sorprès amb una mostra d'humor amagada en forma d'ou de pasqua virtual dins el seu web. Si hom escriu en el navegador  l'adreça del PPC seguida de qualsevol paraula o frase inventada, per exemple www.ppcatalunya.com/no us votare mai, apareix un error 404 amb una explicació tècnica o, si voleu, política força peculiar:

Aunque parezca mentida, este error no lo ha producido el presidente Montilla

El que dèiem: encara que sembli estrany, sentit de l'humor no els manca als responsables del web del PPC.



Via: llista Folre i Manilles

dimecres, 3 de novembre de 2010

El long play perdut a l'herba

He trobat un disc LP abandonat damunt l'herba d'un parc urbà gironí, un objecte insòlit per l'indret on ha anat a parar i una autèntica peça de museu pels joves d'avui dia que només coneixen la música en format MP3 o, com a molt, els compactes que a mitjan dels anys 80 van començar a arraconar el negre vinil.

Quantes hores no m'hauré passat escoltant el fregit dels meus LP's , un material que a hores d'ara dorm en oblidades i polsoses discoteques casolanes o és guardat com un tresor per nostàlgics col·leccionistes o, tal vegada, emprat per DJs a qui encara els encanta treure suc a aquest vell format.  

El long play perdut a l'herba era de música de samba i m'hauria agradat esbrinar quin ha estat el seu itinerari fins acabar abandonat, orfe de funda i d'amo,  en el parc gironí de les ribes del Ter.

He estat temptat de recollir-lo, però finalment l'he deixat allà on el destí l'ha portat.

Tal vegada quan hi torni a passar veuré una rua de formigues ballant samba com si es tractés d'una pel·lícula de Walt Disney i m'hi afegiré rememorant aquelles nits de farres a la llum de la lluna quan l'agulla del tocadiscs feia brollar ritmes del vinil a 33 revolucions per minut.