dijous, 28 d’octubre de 2010

La revolta de les màquines


La revolta de les màquines dispensadores de begudes – com ja vàrem explicar en aquest blog- segueix endavant. En aquest nou cas, detectat en una empresa gironina, algú ha perdut els calerons, la paciència...i s'ha quedat sense aigua.

Foto: T. Dalmau

dijous, 21 d’octubre de 2010

Parlant de collons



La riquesa del català explicada per mitjà de la paraula “collons”. Un exercici lingüístic collonut amb locució de David Espunya.


Via: Ricard Vaqué / Facebook

dissabte, 16 d’octubre de 2010

La Gioconda amb claus

Si en lloc de pintura i pinzells, Leonardo da Vinci hagués fet servir martell i claus, la Gioconda podria haver tingut un aspecte semblant al que mostra aquest vídeo.

Tingui truc o no, el resultat final és com a mínim curiós.




Via: llista Folre i Manilles

dimecres, 13 d’octubre de 2010

D'Aznalcóllar a Hongria



El 25 d'abril de 1998, 6 milions de metres cúbics de residus procedents d'una bassa minera explotada per la multinacional sueca-canadenca  Boliden van contaminar 4.600 hectàrees de la conca del riu Guadiamar, a Aznalcóllar (Sevilla). La barreja d'aigües àcides i de llots, amb una alta concentració d'arsènic i de cinc, amenaçava amb ferir mortalment el parc de Doñana i, per barrar-li el pas, les següents setmanes es van haver de construir a corre-cuita tres dics de contenció. Després vindria la dura i llarga tasca  -tres anys de treballs- per retirar els llots, regenerar la terra contaminada i recuperar la zona, que va ser declarada espai natural protegit i s'hi va acabar fent, en els antics terrenys de la mina, el Parc d'Activitats Mediambientals d'Andalusia que acull moltes empreses dedicades a reciclatge i a energies renovables.

Fer front al desastre va comportar un cost de 240 milions d'euros a les administracions central i autonòmica, però dotze anys després la multinacional sueca encara no ha pagat ni un euro. Boliden va tancar la seva filial espanyola -després de cobrar una subvenció de 8.000 milions de les antigues pessetes- i el cas segueix encara pendent, de recurs en recurs, d'una resolució definitiva en el laberint jurídic.

La catàstrofe d'Aznalcóllar és el precedent del desastre que està patint Hongria amb el vessament tòxic de fang vermell. Una comissió de cinc experts enviada per la Unió Europea ja està assessorant damunt el terreny a les autoritats hongareses. El passat 7 d'octubre, Budapest va sol·licitar a Brussel·les la creació d'aquesta comissió i deu estats membres van oferir més de 40 tècnics. Amb el llistat a la ma, Hongria es va encarregar de fer la selecció dels cinc experts en tècniques de descontaminació: dos francesos, un austríac, un belga i una sueca anomenada Pia Lindstrom.

Qui és Lindstrom? Doncs be, es tracta de la responsable de Medi Ambient i de Preses de la secció minera de Boliden, una experta que fa deu anys ja va treballar en el desastre d'Aznalcóllar fins que la seva empresa va desaparèixer sense  pagar ni un duro. Del més de mig miler d'articles científics sobre la catàstrofe que va estar a punt de destruir Doñana, Pia Lindstrom no n'ha signat ni un. No és doncs estrany que els experts espanyols en medi ambient s'hagin posat les mans al cap al veure la seva reaparició a Hongria en representació de la Unió Europea.

En quina matèria assessorarà als hongaresos?

En el noble art de defugir responsabilitats?

dimarts, 12 d’octubre de 2010

Un cartell a la porta


El turista anava perdut per la ciutat. Va veure el símbol a la porta, va entrar per demanar informació... i es va trobar un grup d'individus pixant!.

El sofisticat disseny dels lavabos públics és cada vegada més sorprenent.

Aquí teniu altres cartells molt més entenedors:



Via: Llista Folre i Manilles

dilluns, 11 d’octubre de 2010

La vaga general amb humor

 Aquí teniu un recull d'acudits publicats a la premsa catalana i espanyola sobre la vaga general del 29-S.

dijous, 7 d’octubre de 2010

Tocans els ous d'un dinosaure


Els televidents que seguien ahir a la tarda per TV3 el magazine “Divendres” suposo que van quedar sorpresos en veure imprès a la pantalla el següent anunci:

D'aquí a un moment, el Xavi Coral tocarà els ous d'un dinosaure

Contràriament al que es podia pensar, no es tractava de cap entrevista insolent a Manuel Fraga, el dinosaure de la política espanyola, sinó d'una conversa amb Bernat Vila, uns dels investigadors de l'Institut Català de Paleontologia que treballen en el jaciment de Coll de Nargó, el niu d'ous de dinosaure més gran d'Europa.

Efectivament, Xavi Coral va aparèixer poc després amb un objecte a la ma del tot innocent: una simple rèplica d'un dels 140 ous de 70 milions d'anys enrere que s'han localitzat a aquell indret de l'Alt Urgell.

Sentit de l'humor no els manca a TV3.

dimarts, 5 d’octubre de 2010

Un Bob Esponja de palla


El juny de 2007 parlàvem en aquest mateix blog del Bob Esponja que, amb forma de globus, va aparèixer enganxat en el fresc de la cúpula de l'església de Sant Ignasi de Loiola, a Roma. Doncs bé, avui recuperem el famós personatge de dibuixos animats, però en format humà. En aquest divertit vídeo podeu veure com un individu en pilotes acaba disfressat de Bob Esponja utilitzant ni més ni menys que una màquina d'embalar palla...

diumenge, 3 d’octubre de 2010

"El tacho" de Mariano


Mariano Rajoy va anar divendres de precampanya per la fira de Sant Miquel de Lleida i va tenir temps de fer de tot: va prometre que si arriba al poder recuperarà el ministeri d'Agricultura, va recomanar menjar fruita cada dia, va pujar a un tractor amb Alicia Sánchez-Camacho (“Tengo un tractor amarillo /
que es lo que se lleva ahora / tengo un tractor amarillo / porque es la última moda / hay que comprar un tractor / ya lo decía mi madre / que es la forma más barata de tener descapotable
”) , va brindar amb cava amb l'alcalde socialista Àngel Ros, va escoltar l'himne del partit que li va interpretar a la seva manera un grup de músics búlgars d'ètnia gitana (que si sabessin el que opina sobre els immigrants el president del PP de Badalona, Xavier Garcia Albiol segurament li cantarien una altra cosa) i va participar a un dinar-míting amb més de 1.200 assistents.

Parlant de la vaga general de dimecres i de la crisi econòmica, Rajoy va assegurar que amb l'alta taxa d'atur, l'estratègia de Zapatero ha anat a parar “al tacho.

Reconec la meva ignorància: he hagut de consultar el Diccionario de la Real Academia per saber on carai es fa servir la paraula “tacho”. Entre altres coses, el mot en qüestió s'utilitza a Andalusia per designar un cubell per fregar el terra o per rentar la roba, mentre que en alguns països sud-americans com Bolívia, Colòmbia, Equador, Perú i Uruguai és la galleda de la brossa.

Suposo doncs que Rajoy es referia a les escombraries com el lloc idoni per ressituar l'estratègia socialista. No he tingut el plaer d'assistir al dinar de Lleida i per a tant desconec si el líder popular va fer el seu discurs en accent colombià o peruà, però no m'estranyaria que s'estigui aznaritzant per posar una mica de trempera als seus mítings. Recordeu a Aznar parlant texà al costat de Bush amb el seu mític “Estamos trabajaaaando en ello”?. Doncs Mariano, a seguir l'exemple!.  

divendres, 1 d’octubre de 2010

El manifestant Boada


Anys 80. Bellaterra. Ciències de la Informació de la Universitat Autònoma de Barcelona. Som a la classe de relacions internacionals del professor Jesús M. Rodés, un dels ossos de la facultat. Rigorós, estricte i exigent, però al mateix temps molt interessant. Discutim sobre l'exercici democràtic del poder i de la força. Els alumnes, en la immensa majoria investits de progres,  no volem sentir a parlar ni de policia ni de militars, però ell, militant del PSUC i convidat a la força a les presons franquistes, ens intenta convèncer del contrari. “Són vostès (ell sempre tracta de “vostè” als seus alumnes) el qui haurien d'entrar a formar part com a professionals de les forces armades. Això és bàsic per la construcció de la democràcia”.

Ens el mirem amb escepticisme i, per descomptat, no aconsegueix convèncer a ningú.

Any 1989. El professor Rodés posa en pràctica el que predica, abandona temporalment la seva militància comunista i accepta la proposta del govern Pujol de fer-se càrrec de la direcció de l'Escola de Policia de la Generalitat de Catalunya.

Novembre de 2006. Segon tripartit. Iniciativa accepta el regal enverinat del PSC i Joan Saura es fa càrrec de la conselleria d'Interior i Relacions Institucionals. L'esperit Rodés sembla tenir alguna cosa a veure en la decisió. Els hereus del PSUC són ara una força de govern i poden fer-se càrrec de l'ordre públic, encara que això comporti haver d'enviar els antidisturbis contra aquells brètols que sembren el terror pels carrers disfressats d'extrema esquerra.

Acceptar la conselleria és una decisió d'alt risc que exigirà a l'equip de Saura ser rigorós, estricte i exigent com ho era amb ell mateix i amb els seus alumnes el professor Rodés. No s'hi val a badar perquè el camí estarà ple de trampes i de contradiccions.

Han passat quatre anys i a la conselleria d'Interior s'han fet coses positives però també moltes de negatives. Errors de manual com el que acaba de protagonitzar el número dos del departament Joan Boada, que dimecres, durant els disturbis protagonitzats pels antisistema, va abandonar Barcelona per assistir a Girona a la manifestació de la jornada de vaga general. Una decisió que ha propiciat que CiU i PP demanin el seu cap, que Jordi Pujol titlli el tripartit de “can seixanta” i que un sindicat dels mossos -el CAT-ME- hagi qualificat exageradament a Boada de “secretari de dia, kale borroca de nit”.

Joan Boada ha pecat d'inconscient o, com a mínim, d'ingenu. D'acord que no té competències directes en ordre públic, però com a secretari general  del departament d'Interior s'hauria d'haver quedat al costat del seu conseller.  Alguns opinaran que va anar-se a fer la foto a Girona com a candidat a les properes autonòmiques; jo no diré tant, però com a polític professional podia d'haver intuït que abandonant el peu del canó en plena batalla campal a Barcelona, no feia més que posar-se ell i col·locar a Saura en el punt de mira de l'artilleria convergent i popular.

Dimecres, amb mig país aturat per la vaga general i amb el centre de Barcelona convertit en escenari de violents enfrontaments, era una dia per deixar aparcada la militància com va fer Rodés en assumir la direcció de l'Escola de Policia. Però per això cal ser molt rigorós en l'exercici de les responsabilitats públiques i, en aquest cas, a la recta final del mandat, Joan Boada no ha sabut estar a l'alçada de les circumstàncies.


Foto: Joan Boada, al mig de la imatge, durant la marxa que es va celebrar dimecres a Girona. / Manel Lladó / El Punt 

Vídeo: Incidents en el centre de Barcelona i saqueig de la botiga Levi's. / Youtube