diumenge, 30 de maig de 2010

La Sexta i la pastanaga de Pretòria

Amb la difusió del sumari del cas Pretòria, aquests darrers dies hem pogut veure reproduïts en els mitjans de comunicació bon nombre de fragments de les gravacions fetes per la Guàrdia Civil als implicats en l'afer.  La majoria d'aquestes converses telefòniques eren originàriament en català hi van haver de ser traduïdes al castellà per adjuntar-les al voluminós sumari del cas. Sigui per desconeixement del català i de Catalunya, per la mala qualitat de les gravacions o per la ineficiència dels membres de la Guàrdia Civil i dels agents judicials de l'Audiencia Nacional encarregats de la transcripció, els milers de folis són plens de nyaps, com ha recollit El Punt: a Lluís Prenafeta, per exemple, el converteixen en “Pera Zeta”, a  Felip Puig en “Poli Puig” o “Puch”, a Artur Mas en “Arthur Mas”, a Antoni Castells en “Casteis”, a Luis García Sáez, àlies Luigi, en “Luichi”, al conseller delegat de Marina Badalona, Juan Felipe Ruiz Sabido se l'anomena “Ruichabido”, el municipi de Sant Andreu de Llavaneres esdevé “San Andreu de Vallaneres” o “Llamaneras”, el barri Singuerlín de Santa Coloma es transforma en barri de “Besín Berlín” i Arenys de Mar es converteix en “Reis de Mar”.

Els mitjans de comunicació no han pogut evitar també alguna relliscada idiomàtica.  Així, dijous, a l'informatiu del vespre de La Sexta reproduïen fragments d'una conversa mantinguda entre Lluís Prenafeta ( a qui rebategen com a “Macià Prenafeta”) i l'empresari Lluís Casamitjana, president de la immobiliaria Espais, en la qual lamenten que un tal “Quim” (suposadament el conseller Nadal) no els dóna un cop de ma en la venda d'un edifici a la Generalitat per destinar-lo a nova seu del departament de Benestar Social. La Sexta posa en boca de Casamitjana la següent pregunta:

¿Y no serà que encuentra poco incentivadora la pastanaga?

Pastanaga?

El Diccionari de la Real Acadèmia Española encara deu estar tremolant d'indignació davant aquesta catalanada que -com a La Sexta- apareix també en el sumari, això sí, amb l'aclariment per part dels guàrdia civils que es tracta de “pasta, dinero”, no fos cas que algú pensés que Nadal és un conill i que Prenafeta i Casamitjana tenen muntada una cadena de parades de verdures a Catalunya i a diversos paradisos fiscals...

dijous, 27 de maig de 2010

Un robot tot terreny a Economia?

 

El laboratori de robòtica de la Universitat de Califòrnia del Sud ha creat aquest fantàstic minirobot capaç d'aprendre a superar obstacles, una cucada de la tecnologia, que destaca, com podeu veure en el vídeo, pel seu inesgotable esperit de superació.

I si poséssim a treballar aquest insecte metàl·lic en el Ministeri d'Economia?

Un amic de la llista Folre i Manilles considera que és una mala idea: “En el ministeri - assegura- li traurien les piles

Via: Microsiervos

dimecres, 26 de maig de 2010

El contestador del avis

Bon dia. Aquest és contestador automàtic del avis. En aquest moment no som a casa, però si ets un dels nostres fills, marca 1 i a continuació selecciona l'opció del 2 al 9

- Si necessiteu que ens quedem amb els nens, marqueu 2

- Si voleu que us deixem el cotxe, marqueu 3

- Si voleu que us rentem i planxem la roba, marqueu 4

- Si desitgeu que els nens dormin aquí a casa, marqueu 5

- Si voleu que anem a buscar els nens a l'escola, marqueu 6

- Si voleu que preparem un dinar per al diumenge, marqueu 7

- Si voleu venir a dinar a casa, marqueu 8

- Si necessiteu diners, marqueu 9

- Si ens voleu convidar a dinar, a passejar, anar al teatre o sou un dels nostres amics, podeu parlar que us escoltem!!



Via: Llista Folre i Manilles

dilluns, 24 de maig de 2010

Mariano, un home amb vista

Dissabte, el president de la Generalitat valenciana, Francisco Camps és va muntar un bany de masses amb l'excusa de la commemoració del tercer aniversari de la seva darrera victòria a les urnes. Davant 1.500 càrrecs i simpatitzants del PP valencià i amb l'absència ben visible del sector zaplanista i de representants estatals del partit, Camps va atribuir l'escàndol de la trama corrupte a una operació orquestrada pel govern Zapatero per perjudicar als populars valencians que, segons ell es van convertir, amb la derrota a les generals del 2004, en la punta de llança del partit a nivell estatal. Davant aquest camí d'espines, Camps va demanar textualment pel seu equip “una medalla mundial, interplanetària”.

Mentrestant, amb la que baixa a València, Mariano Rajoy va optar dissabte per oblidar-se de l'home dels vestits regalats marca Gürtel i anar a Catalunya, concretament a l'Aplec del Caragol de Lleida. Perdut per perdut, es va estimar més fer costat a Alicia Sánchez-Camacho, que com a mínim no té la forca de la Justícia planant damunt el seu cap de candidata a la presidència (és un dir) de la Generalitat. Allà, en un moment de flaquesa espiritual, va acceptar posar-se fins hi tot unes ulleres impossibles que van donar al líder del PP un look si més no singular. Desprès diran que en Mariano no té visió política... i esperit de sacrifici.



Foto: Rajoy amb ulleres de broma, i Alicia Sánchez-Camacho a l'Aplec del Caragol. / El País

La lliga segons Marca

 

Una vegada conegut el desenllaç de la lliga, aquest vídeo que recull una selecció de les portades del diari esportiu Marca publicades al llarg de la temporada, resulta molt humorístic...

divendres, 21 de maig de 2010

La rendició...del Madrid


El 1634, Diego Velázquez va pintar “La rendición de Breda”, un quadre conegut també com “Las lanzas” que es conserva en el Museu del Prado i que commemora un dels episodis més coneguts de la guerra de Flandes: el setge i captura per part de les tropes de Felip IV de la ciutat neerlandesa de Breda (res a veure amb la nostra Breda de La Selva ni amb Ventdelplà).

Doncs bé, ara algú ha reinterpretat amb humor blaugrana aquesta obra de Velázquez situant-la en un context cronològic i històric ben diferent: diumenge passat quan el Barça va conquerir la Lliga i el Madrid no va tenir més remei que rendir-se a l'evidència tancant, un any mes, la temporada en blanc.



Via: Llista Folre i Manilles

dijous, 20 de maig de 2010

Una bossa amb missatge


Aquesta bossa buida d'una coneguda cadena de botigues de joguines ha estat abandonada a un carrer de Girona al costat d'un contenidor d'escombraries.

El missatge que algú hi ha escrit és ben clar:

Ésta bolsa vendrá mi hermano a buscarla. Gracias”.

Un germà escombriaire?


Foto: Toni Dalmau

dimecres, 19 de maig de 2010

Rebolcada en 3D

La novaiorquesa Jennifer Stweart va anar amb un grup d'amics a veure una pel·lícula porno en 3D i nou mesos més tard va parir un nen negre. Jennifer, que és una dona blanca, assegura que no li va posar banyes al seu marit, Erik Johnson un militar també blanc destinat en aquell moment a Iraq, i sosté que la prenyamenta és un efecte secundari de les tres dimensions. Segons la seva insòlita versió, el nano és fill de l'actor porno que protagonitzava el film, un vigorós negre a qui Jennifer no ha tingut el plaer de tenir més a prop que el que permeten les ulleres 3D. S'ha tractat doncs d'una rebolcada virtual amb conseqüències físiques, una tesi que el marit, un home bregat en mil batalles, vol atribuir als avenços de la tecnologia: “Es sospitós, però les pel·lícules en 3D són tan reals...Amb la tecnologia actual tot és possible”, ha dit Johnson.

Parlant de les tres dimensions, ahir, Canal + va retransmetre, des de la plaça de Las Ventas, la primera cursa de braus en 3D. Sort que la Jennifer no la va veure perquè si hem de fer cas a la llegenda de virilitat dels toreros, la novaiorquesa podia haver rebut, a més d'alguna cornada, un reguitzell d'intimes estocades per part dels matadors Rubén Pinar, Sebastián Castella i El Cid, els quals, segons les cròniques més malèvoles, van protagonitzar un espectacle patètic i prenyat d'incompetència. Gairebé com si tinguessin el cap i alguna cosa més en un altre lloc.

Ves a saber si dintre de nou mesos apareixerà una Jennifer espanyola fent el paseillo pels programes del cor i atribuint la seva misteriosa maternitat als efectes 3D del decodificador iPlus i del televisor LED darrera generació de Samsung. Res preocupant, només danys col·laterals de la tecnologia...


Foto: Jennifer Stweart amb el seu fill.

dilluns, 17 de maig de 2010

La tisorada de ZP amb humor


Aquí teniu un recull d'acudits publicats a la premsa catalana i espanyola sobre la crisi econòmica i la decisió de Zapatero de retallar els sous dels funcionaris, les inversions públiques, les pensions dels jubilats, els ajuts a la dependència i altres despeses socials.

dissabte, 15 de maig de 2010

"Votar és molt fàcil"

Els problemes tècnics registrats a la consulta electrònica sobre la reforma de la Diagonal de Barcelona tenen un punt de patetisme grotesc per no dir còmic. Primer, l'alcalde Jordi Hereu es va creure o va fer veure davant les càmeres que havia aconseguit votar quan en realitat no va poder consumar el vot fins unes hores més tard. Després, algú va usurpar la identitat del cap de files del PP, Alberto Fernández Díaz amb el simple procediment d'utilitzar la data de naixement i el número de DNI del líder popular per rebre en un mòbil la clau per votar. Per últim, el convergent Xavier Trias va intentar infructuosament exercir el seu dret al vot set vegades seguides -a la màquina apareixia “Error 01”- i per fer-ho amb èxit es va haver de desplaçar a un altre col·legi electoral.

Això és el que ha succeït amb algunes de les primeres espases de la política local, però quants són els ciutadans anònims que han patit la incompetència d'un muntatge tècnic -el del vot electrònic- que té assignada una partida de 550.000 euros dins el cost global de la consulta proper als 3 milions? Quants vots fraudulents es poden haver produït i quina fiabilitat democràtica mereix un procés que ha prioritzat la facilitat del vot per damunt de la seguretat? Quines responsabilitats exigirà l'Ajuntament a les empreses adjudicatàries i qui, a nivell polític, pagarà els plats trencats?

Mentrestant avui, un dia abans del final de la consulta, encara s'ha pogut veure a la premsa aquest anunci on els organitzadors asseguren que “Votar pel futur de la Diagonal és molt fàcil”. Un punt i final surrealista per un afer que, sigui quin sigui el resultat de la votació, ha col·locat l'alcalde Hereu en un enfangat embolic polític.



Foto: L'alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, intentant votar sense èxit dilluns a les Corts.  / Quim Puig / El Punt

Postdata diumenge 16 de maig: L'opció de no reformar la Diagonal arrasa en la votació popular amb un 79,84% dels vots. Hereu anuncia la destitució del primer tinent d'alcalde Carles Martí i accepta la renúncia de la gerent dels serveis d'informació de l'Ajuntament, Pilar Conesa.

dijous, 13 de maig de 2010

Esqueles il·lusionants

Les esqueles són una important font d'ingressos pels diaris però, a vegades, quan els difunts no arriben a temps per recordar a l'endemà el seu traspàs des del paper, pot quedar un forat a les planes de necrològiques i cal omplir-lo amb un recurs, que normalment és un anunci del mateix diari o una inserció gratuïta de publicitat d'alguna ONG.

A l'hora de fer la tria convé anar amb ull per no produir un contrast xocant entre les esqueles i el recurs publicitari. Pot passar, però, que l'elecció no sigui la més afortunada com va succeir dilluns en aquesta plana de l'ABC, on els morts van aparèixer acompanyats d'un missatge il·lusionant d'Intervida...

dimecres, 12 de maig de 2010

Sanitat reial i sanitat real

 
El rei Joan Carles ha sortit sa i estalvi de l'Hospital Clínic de Barcelona on va ser sotmès dissabte a l'extirpació d'un nòdul del pulmó. Els monàrquics noctàmbuls han pogut doncs respirar tranquils desprès de l'esglai patit dimarts a la matinada quan a l'informatiu del Canal 24 Horas de TVE parlaven de l'operació quirúrgica i es va poder escoltar el següent:

La segunda autopsia descarta el cáncer...

Autòpsia?

Examinació post morten d'un ésser viu i coronat?

La biòpsia -aquesta sí- ha deixar clar que el rei no patia cap tumor maligne i per això l'equip mèdic l'ha pogut donar l'alta sense allargar l'estada a la planta privada del centre que gestiona Barnaclínic, una empresa vinculada a l'hospital i que ofereix els seus serveis a pacients no finançats pel Sistema Públic de Salut. És a dir que passant per caixa s'aconsegueix un paquet sanitari que aplega el millor de la sanitat pública i de la privada: l'atenció mèdica del Clínic -considerada a nivell tècnic com una de les més bones de l'estat- i una àrea d'hospitalització amb habitacions individuals de màxim confort (bany privat, llit per l'acompanyant, mobiliari ergonòmic, control individual de temperatura, taula de treball pel pacient, televisió, accés a internet...

La Casa Reial, faltaria més, ja ha dit que es farà càrrec de les despeses (amb el sou, és d'imaginar, que paguem entre tots) i Joan Carles ha sortit de la planta privada del Clínic cantant les excel·lències de la sanitat pública, que, com tothom sap,  té coses bones i altres pitjors.

Com que és evident que no ho ha pogut experimentar, algú hauria d'explicar al monarca el significat de conceptes com “llistes d'espera”, “manca de personal sanitari”, "col·lapses d'urgències", “habitacions compartides” etc, etc.

Més que res perquè el rei baixi del núvol de Barnaclínic i toqui de peus a terra.


Foto: El rei, ahir a la tarda, a la sortida de l'Hospital Clínic. / Efe

dilluns, 10 de maig de 2010

Caganers de maig

 Aquesta és la portada que va publicar dissabte el diari sevillà Estadio Deportivo: caganers blaugranes, amb Guardiola al capdavant, per acompanyar un titular ben gràfic -“Huele a culé”- i un subtítol, diguem-ne- més informatiu: “El miedo a perder la Liga refuerza a un Sevilla que va lanzado”.

Fins al 0-3 vaig pensar que els col·legues sevillans s'haurien de menjar amb patates la seva portada pudenta, però a la segona part, quan el partit semblava sentenciat, dues espifiades del Barça en només tres minuts (2-3) van fer que la culerada estigués a punt d'obstruir-se els budells amb una sobredosi de Fortasec...

Va ser un quart d'hora llarg de patiment i hi havia el risc, amb tanta ingestió de càpsules, d'haver de trucar al Servei d'Informació Toxicològica, però per sort la cosa no va anar a més i és molt probable que el cap de setmana vinent es guanyi la Lliga en el Camp Nou en el partit que els nois d'en Guardiola jugaran contra el Valladolid d'en Javier Clemente.

Veurem quines portades s'inventarà aquesta setmana la premsa de Madrid. Tants anys massacrant la figura del rubio de Baracaldo i ara l'èxit o el fracàs més absolut del projecte milionari de Florentino depèn de les genialitats de gat vell de Javier Clemente. Algun dels mitjans que el 1998 el van fer fora de la sel·lecció espanyola, li posaran ciris amb l'esperança que a la darrera jornada el modest Valladolid ajudi als blancs a pispar la Lliga al Barça.

Els culers som patidors de mena, però cal esperar que aquesta vegada no hàgim de prémer el cul per culpa de perilloses relaxacions i que una vegada més triomfi la manera prodigiosa d'entendre el futbol, aquest teva-meva orquestral que ens regala Guardiola, Messi i companyia.

dissabte, 8 de maig de 2010

Les carns de la Merkel

Recentment, l'empresa alemanya de lloguer de cotxes Sixt va ofendre als partidaris del baixet (1,63 metres) president francès Nicolás Sarkozy amb un anunci publicitari que deia el següent:

Faci com Bruni: Triï un francès petitó. Per exemple, un Citroën C3

La reacció dels francesos no s'ha fet esperar i per Youtube ja circula aquest vídeo que, amb la imatge de fons d'un Mercedes, glosa les generoses carns de la cancellera Angela Merkel:

Faci com el senyor Merkel: Triï una alemanya grossa

dijous, 6 de maig de 2010

Escenificant el desacord


Després de dues hores de reunió amb Rajoy que, segons el president Montilla ha estat “franca i directa”, la trobada sobre l'Estatut i el Tribunal Constitucional ha acabat, com era previsible, sense cap entesa.

Mentre José Montilla ha advertit sobre el risc de fractura en les relacions entre Catalunya i Espanya, el líder del PP ha  insistit en la seva negativa a retirar el recurs d'inconstitucionalitat i a renovar el Tribunal Constitucional.

No se n'esperava res de nou i res de nou no ha succeït. Només la constatació que l'escenificació pública del desacord també té un valor en política...

Per uns i pels altres.

Com cantava La Lupe, "teatro, lo tuyo es puro teatro".

Foto: EFE

dimarts, 4 de maig de 2010

Visca Telefónica!

A partir d'ara, tots els productes que comercialitza Telefónica a l'estat espanyol i més endavant al mercat d'Amèrica Llatina, passen a dir-se Movistar. Així, per exemple, l'ADSL de Telefónica ja es diu Movistar ADSL i Imagenio canvia de nom i es presenta davant els clients com a Movistar Imagenio o Movistar TV, segons el països.

La operadora només farà servir la marca Telefónica en l'àmbit corporatiu, és a dir per la relació amb les grans empreses, els accionistes i els treballadors, mentre que a Europa es continuarà utilitzant la marca O2 provinent de l'operador de telefonia mòbil britànic que va ser adquirit per l'empresa espanyola l'any 2005.

Segons fonts de la multinacional, el canvi de denominació comercial respon a una necessitat d'“adequar-se al mercat i a les noves exigències dels clients; major convergència, unificació de continguts multimèdia i accessibilitat a noves xarxes de comunicació i tecnologies”.

Com a client exigent i inconformista,  estic pletòric de satisfacció. Ja no m'hauré de queixar més de la lentitud exasperant amb qual  l'ADSL de Telefónica circula pels meus ordinadors ni de la impossibilitat absoluta de contractar Imagenio en el meu barri. Ara ja em puc lamentar d'utilitzar els serveis (o de no poder-ho fer) de Movistar.

Visca la novetat. Visca Telefónica i el seu departament de màrqueting!.

dilluns, 3 de maig de 2010

Els ous del conseller


A mi no em toqueu els ous

Això és el que un grup de veïns de Gerri de la Sal (Pallars Sobirà) asseguren que els va etzibar el conseller de Política Territorial, Joaquim Nadal durant una tempestuosa reunió celebrada a la seu de la conselleria el passat 20 d'abril.

Els representants de l'Associació Lo Pedrís, que es van reunir amb Nadal per explicar-li la seva proposta sobre la variant de Gerri de la Sal i demanar-li que fes d'interlocutor amb el Ministeri de Foment, afirmen que van ser tractats molt malament pel conseller i, en aquest sentit, segons informa ACN, han decidit fer arribar una queixa al president Montilla i al  síndic de greuges, Rafael Ribó.

Tot i que des del departament neguen que el conseller insultés a ningú, tampoc seria tan estrany que aquesta referència testicular i del tot integrada en el llenguatge col·loquial, hagués format part de la banda sonora de la reunió. Tothom que ha tractat a Joaquim Nadal sap que el polític gironí mostra a vegades una certa contundència verbal i, d'altra banda, ben segur que aquest “A mi no em toqueu els collons” ha passat a formar part amb èxit del diccionari de frases fetes del PSC i del govern de la Generalitat. Més que res per les vegades que des de la plaça de Sant Jaume o des del carrer Nicaragua han hagut de suportar l'expressió cada cop que intenten reclamar alguna cosa al govern Zapatero.

De portes endins, “A mi no me toqueis los cojones”  i de portes enfora , en llenguatge políticament correcte, “falta de lealtad institucional”. “Cojones” i “lealtad”, dues maneres de dir, si fa o no fa, el mateix. Coses del foc amic.


Foto: Joaquim Nadal. / ACN

dissabte, 1 de maig de 2010

El piano de la senyora Millet

És innegable. Hi va haver saqueig i en les reformes i millores de les propietats familiars s'hi van abocar ingents quantitats de diners, però elles, Marta Vallès i Mercè Mir -les dones de Fèlix Millet i de Jordi Montull- diuen no saber-ne res. Tant l'una com l'altra apareixien com a administradores de diverses empreses fictícies, que amb el vell truc de l'elaboració d'informes inexistents i altres martingales pròpies de l'hampa de guant blanc servien als lladres confessos per embutxacar-se diners. Una i altra, però, han declarat davant el jutge que de les malifetes dels marits no en sabien res. Interpretaven el paper de bones mullers, els tenien plena confiança i signaven a ulls clucs el que fos.

Concretament, Marta Vallès era administradora de Bonoima i Aysen, unes empreses que, segons la investigació judicial, van ser utilitzades per Millet per cobrar 878.991 euros de la fundació i de l'Orfeó en concepte d'incentius pel centenari del Palau. Ara, un cop descobert el pastís, Marta Vallès ha assegurat al jutge que el seu marit li donava a signar papers però que ella no en sap res dels diners defraudats. És més, ha vingut a dir que és un zero a l'esquerra en qüestions financeres i, per avalar la seva manca de coneixements en aquesta, sovint, pantanosa matèria, ha afegit el següent:

Tinc la carrera de piano i un batxillerat ja que el meu pare deia que a les dones no els servia per a res el llatí ni la química”.

D'acord, Marta Vallès no ha estudiat ciències econòmiques, ni llatí, ni química, però si és pianista i ha viscut tota la vida al costat de Millet (això darrer, per dir-ho d'alguna manera, ha d'imprimir caràcter), segur que toca moltes tecles i que han passat per les seves mans i ulls infinitat de solfes de les  melodies que s'interpretaven dins els despatxos del palau.

En efecte, ni economia, ni llatí, ni química, però fins i tot els pianistes cecs i els compositors sords són capaços de tocar i compondre grans simfonies. I què millor que fer-ho en el marc incomparable del Palau de la Música?


Foto: La dona de Millet, Marta Vallès, divendres a la Ciutat de la Justícia, acompanyada del seu advocat. / Juanma Ramos / El Punt