dilluns, 31 d’agost de 2009

Pardals



Què és això?”, aquest curt (5,31 minuts) del cineasta grec Constantin Pilavios és una petita joia que, en la seva senzillesa, ens ensenya d'una manera molt emotiva que la vida és un joc d'intercanvis (avui per a tu, demà per a mi) i que tots portem a dins l'infant que vàrem ser i l'avi que serem. És, en definitiva, un cant a la paciència i a la comprensió intergeneracional en una societat no massa predisposada a la lírica.


P.D.: Un microrelat escoltat en algun lloc i que ve al cas:

  • Ell va assumir que estava envellint el dia que mirant-se al mirall hi va descobrir el rostre del seu pare.

dimecres, 26 d’agost de 2009

El negre de Microsoft


Microsoft està fent per internet una campanya per promocionar els productes dirigits al món empresarial. A la seva web nord-americana apareix una fotografia (imatge superior) amb tres personatges representant el paper d'executius: una dona blanca i dos homes, un d'ells asiàtic i un altre afroamericà. Però a algun geni de la publicitat se li ha acudit que en el mercat polonès seria contraproduent mostrar-hi un negre i, per estalviar-se repetir la foto amb un altre model, ha retallat el cap del negre substituint-lo per un de blanc.


La potineria feta amb Photoshop ha estat descoberta amb la mateixa rapidesa amb la qual la multinacional de Redmond s'ha vist obligada a demanar disculpes des de Twitter i a retornat l'”executiu negre” a la seva web en polonès.

Ja ho deia diumenge Naomi Campbell en una entrevista publicada a El País Semanal:

La gent, amb el pànic de la crisi, no s'atreveix a posar una noia de color a la seva campanya. És una vergonya”.

Veient la darrera relliscada de Microsoft, probablement la supermodel negra té tota la raó.

Els jutges i les interferències


Com ja va fer el passat mes de juny el ministre de Política Territorial, Manuel Chaves, ara, davant una possible sentència contraria a l'Estatut, el portaveu del PSOE en el Congrés, José Antonio Alonso ha fet una crida a la calma, ha reclamat “respecte” pel Tribunal Constitucional i ha demanat al govern de la Generalitat i als partits polítics catalans que deixin treballar als jutges amb “tranquil·litat” i sense interferències.

Té la seva conya, per no dir delicte, que una petició com aquesta vingui del PSOE, el partit que junt amb el PP, ha convertit l'alt tribunal en el seu particular camp de batalla, l'escenari d'un pim-pam-pum amb interferències directes, inoperància greu i politiqueig escandalós. I enmig de tot plegat, l'Estatut com a víctima col·lateral i ase de tots els cops.

dilluns, 24 d’agost de 2009

La moderació salarial d'Aznar



Les receptes del guru per sortir de la crisi:

  • Modificar la legislació laboral abaratint l'acomiadament

  • Flexibilitzar les jubilacions

  • Moderar els sous i fer que el salari mínim no superi mai l'IPC

  • Adaptar els salaris “a les circumstancies de les empreses”, és a dir lligar-los a la productivitat. A major productivitat i beneficis, millors sous.

(Jornades ExpoManagement 2009 i llibre “España puede salir de la crisis

Són, naturalment, receptes d'austeritat aplicables a tothom menys al guru José Maria Aznar que és qui les formula. L'expresident del govern, que fa un parell d'anys cobrava 26.000 euros per una conferència d'una hora (444 euros per minut), acaba d'acceptar un augment del 4,3 per cent del sou que rep com a conseller no executiu de News Corporation, l'imperi mediàtic del magnat Rupert Murdoch. A partir d'ara cobrarà anualment un total de 100.000 dòlars en efectiu més 46.161 dòlars en accions. En total s'embutxacarà més de 100.000 euros per continuar donant de tant en tant, com fa des del 2006, algun consell a un grup empresarial que en el darrer exercici fiscal ha patit unes pèrdues de 3.400 milions de dòlars i una davallada del 39 per cent del valor de les accions.

Vistos aquests resultats, si Murdoch apliqués al peu de la lletra les fórmules d'austeritat i de productivitat propugnades per l'expresident del govern espanyol, Aznar li hauria de pagar entrada per poder assistir als consells de News Corporation.

De moment, el magnat de la premsa s'ha baixat el sou un 40 per cent. Aquest any cobrarà, pobrissó meu, 18 milions de dòlars front als 30,1 milions del 2008. Com es pot veure, una nòmina que és tot un exemple pels temps que corren.

dissabte, 22 d’agost de 2009

La granota i el Crist de la Llum


L'agost es va esmunyint poc a poc entre onades de calor i, malgrat l'altíssim consum d'aire condicionat, encara no s'ha produït, a les comarques gironines, el gran tall elèctric que els Nostradamus actuals vénen pronosticant des de ja fa no recordo quants estius. Els empresaris turístics i els responsables de Fecsa-Endesa deuen tenir amagada ves a saber a quin macrocomplex hoteler o a quina central una reproducció del Crist de la Llum, obra del provocador artista cubà Erick Ravelo, davant de la qual, mentre recullen beneficis, practiquen genuflexions una darrera l'altra pregant que, per la mort de Déu, s'enllesteixi la línia de 400 kV, la famosa MAT, el més aviat possible.

Per la seva part, els contraris a l'autopista elèctrica, cansats de picar ferro fred, deuen invocar a la granota crucificada de l'escultor alemany Martin Kippenberger, obra interpretada com a blasfema pel Vaticà, però també metàfora d'un presumpte apocalipsi natural i paisatgístic.

Des de la talaia immillorable que els dóna l'alçada de les seves respectives creus, el Crist de la Llum i la granota crucificada han d'al·lucinar veient les contradiccions d'una societat que ho vol tot sense renunciar a res: atraure una munió de turistes, oferir als visitants i a les segones residències tota mena de serveis d'oci, estar fresquets a l'estiu i calentets a l'hivern, disposar en tot moment i arreu de cobertura telefònica, connexió a internet i, per suposat, de llum, no fer cues a les carreteres... i no modificar el paisatge amb torres elèctriques, instal·lacions de telefonia mòbil, desdoblaments viaris, molins de vent o macroplantes d'energia solar.

Com que els miracles no són possibles, qualsevol dia d'aquests el Crist de la Llum i la granota baixaran de la creu i s'ofegaran a whiskys, engegant a uns i a altres, definitivament, a pastar fang.

dimecres, 19 d’agost de 2009

El tabac perjudica les cames



Contundent avís col·locat en una màquina de tabac.

Per arrodonir l'amenaça, només hi manca la signatura:

Firmado: Al Capone

Clar que si en aquest establiment el tabac pot perjudicar seriosament les cames, a la ciutat mexicana de Chihuahua, on algú va penjar aquest segon cartell, el risc pels menors també és notable. Digne d'Herodes.


divendres, 14 d’agost de 2009

La "cacaína" de la SER


Segons la plana web de la cadena SER, les autoritats sanitàries d'alguns estats alemanys han decidit retirar del mercat la beguda Red Bull Cola perquè cada llauna conté, textualment, 0,4 micrograms de “cacaína”. La mateixa informació treu ferro a l'assumpte afegint que seria necessari consumir 100.000 litres d'aquesta beguda amb “cacaína” inclosa (déu n'hi do quina sed!) perquè resultés nociva per la salut.

D'acord que Red Bull “dóna ales” i que la cocaïna (amb la c i la o de tota la vida) és un substància addictiva de coneguts efectes merdosos pel cos humà – paranoia, taquicàrdia, hipertensió, parada respiratòria...- però, francament, tampoc sembla necessari rebatejar-la com a “cacaína”, neologisme que deu significar, fet i fotut, la merda en el seu estat més pur.


dijous, 13 d’agost de 2009

El toro de...McAfee

Fa temps que l'emblemàtic toro d'Osborne, dissenyat el 1956 pel cartellista i dibuixant comunista Manolo Prieto, és alguna cosa més que un anunci del brandy Veterano. Amb el pas dels anys, la silueta negra del brau que campava i encara campa per les carreteres peninsulars – n'hi ha cap a 90, una vintena d'ells a Andalusia- ha estat emprada per mil i una històries, des de símbol oficiós de la selecció espanyola i, per extensió, de l'espanyolitat, fins a cartell de “Jamón, jamón”, la pel·lícula de Bigas Luna, protagonitzada per Penélope Cruz i Javier Bardem. Artistes de tota mena l'han utilitzat a les seves creacions, escamots d'activistes nocturns l'han abatut en intrèpides accions de sabotatge i polítics de la dreta i de l'esquerra i jutges del Tribunal Suprem l'han indultat considerant que el toro, més que un simple cartell publicitari que pot distreure els conductors, és una imatge que s'ha integrat al paisatge patri més o menys cañí esdevenint una peça més del patrimoni cultural artístic.

El gegantí brau de xapa metàl·lica té doncs reconegut oficialment el seu valor com obra d'art i emblema espanyol, però, en tractar-se d'un logotip comercial, els seus drets de reproducció continuen estan en mans de l'empresa Osborne. Per això, la Guàrdia Civil no dubte en actuar contra aquells que utilitzen sense permís la imatge del toro per vendre castanyoles, gorres o clauers. De fet és habitual la seva presència en tota mena de souvenirs, però el que ja no és tan corrent és veure, com acaba de succeir ara, el toro d'Osborne a la publicitat d'una marca d'antivirus. Avui mateix he rebut, com s'oposo que el deuen haver enviat a milers d'internautes, un correu electrònic de la companyia McAfee anunciant una oferta de la suite McAfee Internet Security amb el famós toro. Desconec si compten amb el permís d'Osborne per utilitzar la imatge, però en el cas que no fos així seria divertit veure els tricornis de la benemèrita perseguint l'antivirus.

Si encara fos viu, que en pensaria de tot plegat el dissenyador gràfic Manolo Prieto?
Ell que, després de tota una vida treballant en diversos camps artístics, lamentava haver de ser recordat pel famós toro!. I encara més després que algú decidís reduir la grandària dels atributs masculins de l'animal. “M'estan deixant el toro fet una cabra”, va comentar a la seva dona.

En una cabra o en una vaca suïssa, com va fer el 2005 l'artista extremeny Javier Figueredo en una acció reivindicativa de mil coses que li va costar dos dies d'arrest domiciliari i el salt judicial a la fama.


dilluns, 10 d’agost de 2009

Regala memòria



Aquesta és una excel·lent mostra d'street marketing que combina l'acció publicitària al carrer amb la difusió viral per internet. El seu objectiu és fer entendre a tothom d'una manera directa i efectiva què significa patir la malaltia d'Alzheimer. Es tracta d'una acció realitzada per l'agencia Tiempo BBDO Madrid per la campanya Regala memòria de l'Associació per les Famílies amb Alzheimer.

divendres, 7 d’agost de 2009

El giratori més petit del món


Ara que s'han posat de moda les coses petites, aquest minigiratori farcit de senyals, descobert per El Punt en un pas soterrani del desdoblament de la C-31 entre Palamós i Palafrugell, en el terme municipal de Mont-ras, sembla una peça més de la campanya de la Generalitat sobre “els petits gestos que redueixen les morts en carreteres”.

Fonts dignes de crèdit asseguren que els enginyers de Lilliput ja han visitat l'obra.

dimecres, 5 d’agost de 2009

Treballadora obedient, informàtic friqui


Segons les darreres dades del ministeri de Treball, l'atur segueix pujant a Catalunya mentre que en el conjunt de l'Estat espanyol continua baixant per tercer mes consecutiu.

Tal vegada en la generació d'ocupació a les espanyes hi han tingut alguna cosa a veure ofertes de treball com aquestes dues que reproduïm.

Per la primera s'ha de complir un requisit extraordinari: no saber fer absolutament res. Això sí, s'ha de ser dona i, a més, obedient. És a dir, objecte passiu de ves a saber quines pràctiques laborals.

A la segona oferta, el candidat ha de ser -textualment- un friqui de la informàtica i ser capaç de garantir que no pateix treballant.

Quina és la gran avantatge d'aquest lloc de treball?

No exigeixen obediència cega -com en el cas anterior- però ofereixen cafè gratis. La llàstima és que no expliquen si el cafè serà exprés, instantani o fastigosament americà. I és aquí, a la “camera café”, amb els seus ets i uts, i no pas en els aspectes crematístics o en els horaris de treball, on segur que s'hi amaga la trampa d'aquesta extraordinària oferta laboral.


dilluns, 3 d’agost de 2009

El llit que es fa sol



S'ha acabat perdre el temps en la feixuga tasca de fer el llit. Uns inventors xilens n'han creat un que es fa sol. Com es pot veure en el vídeo, l'invent consisteix en un jaç dotat d'unes mànegues mitjançant les quals s'injecta aire entre els llençols fins que al cap de dos minuts i mig queden ben posats i a punt per rebre als dormilegues de torn.

L'empresa Next Dream pretén comercialitzar el llit de matrimoni per uns 890.000 pesos (uns 1.110 euros). Tal vegada la idea tindrà èxit però difícilment podran comptar entre els seus clients amb la gent que, com jo, ens conformem en ficar-nos dins el llit pel mateix forat. Res de desfer el jaç. Es posen una mica bé els llençols i demà serà un altre dia.

Tampoc podran comptar amb els aprensius, amb les persones que tenen una por exagerada a la tecnologia i que s'imaginaran despertats a mitjanit per una corrent d'aire que, penetrant per l'anatomia foradada, inflarà inexorablement els seus budells fins a fer surar el dissortat cos per l'habitació com si es tractés d'un humil globus de fira.

Descartats uns i altres, Next Dream, amb l'optimisme propi dels emprenedors, encara hi veu negoci i ja es prepara per omplir les habitacions del món amb llits que es fan sols. Per això, si sentiu esbufecs estranys provinents del pis dels veïns, no us estranyeu ni penseu que, afortunats ells, estan practicant una variant ventosa del Kamasutra. Fiqueu-vos dins el forat del llit de tota la vida, aquella geografia coneguda que us acull amb la màxima estima del món, i deixeu passar la tramuntanada tecnològica. Feu-ho amb tranquil·litat i ben acaronats pels llençols suaus, senzills i mai desvirgats per injeccions de vent.