dimecres, 29 d’abril de 2009

Amb en Berlusconi a Ikea


Primer va aconsellar als afectats pel terratrèmol dels Abruços que es prenguessin la seva tràgica situació com “un cap de setmana de càmping” i ara els ha recomanat que, per sortir del pas, es comprin els mobles a Ikea:

"Queden encara llocs als hotels i en 1.500 apartaments. Aneu duent amb vosaltres els mobles. N'hi ha prou amb anar a Ikea i amb pocs diners es pot moblar una casa”, ha afirmat el primer ministre italià Silvio Berlusconi durant una visita a la zona destruïda pel sisme.

És a dir que després de voler convertir a les víctimes sense sostre en campistes (si us plau per força), ara Il Cavalieri desitja que s'autoinfringeixin sessions de bricolatge muntant mecanos de fusta sueca.

Clar que tractant-se d'en Berlusconi no se'n pot fer gaire cas. El discurs sobre els mobles d'Ikea l'ha perpetrat durant un dels actes commemoratius de l'alliberament d'Itàlia del feixisme el 1945, quan, paradoxalment, ell mateix acaba de pactar amb els postfeixistes de Gianfranco Fini per continuar governant els destins del país des de la nova formació Poble de la Llibertat (PDL).

Quin panorama!

La paraula llibertat segrestada pel populisme de dretes, els afectats pel terratrèmol convertits en clients d' Ikea i l'esquerra sense un trist tornavís i un grapat de cargols per ajuntar els seus trossets mentre Berlusconi i els hereus reciclats de Mussolini segueixen en el poder in secula seculorum. Amén.


Foto: Un moment de la darrera visita de Berlusconi a la zona afectada pel terratrèmol. / AFP

diumenge, 26 d’abril de 2009

Un alien dins el rei?



Veient el divertit lapsus del rei a la cerimònia d'entrega del premi Cervantes a Juan Marsé -quan, saltant-se el protocol, va arrancar amb entusiasme el seu discurs sense abans donar la paraula a la flamant ministra de Cultura Ángeles González-Sinde- un es queda amb el dubte de saber si Joan Carles imita a Toni Albà o si, el que seria encara més inquietant, el còmic s'ha introduït com un alien dins el cos imitat i coronat controlant gestos, ganyotes i paraules.

Putxinel·li o no, a Alcalá de Henares, s'ha pogut contemplar “el rey campechano” en tot el seu esplendor. Un rei quasi tan real com el de Polònia.




Vídeo 1: El lapsus del rei a l'entrega del Cervantes.

Vídeo 2: La família reial de Polònia preparant gags per triomfar a Youtube.

dijous, 23 d’abril de 2009

Obama reconeix Catalunya


Tant de mirar cap a Madrid pels incompliments de l'Estatut, per la manca d'acord en el finançament i en les transferències de rodalies i dels aeroports i mira per on, ara Washington ha reconegut per internet la independència de Catalunya. Com es pot veure en aquesta plana de l'Oficina de Programes d'Informació Internacional del Departament d'Estat nord-americà dedicada a la Declaració Universal dels Drets Humans, la senyera oneja al costat de la bandera andorrana, la suïssa, l'alemanya, la francesa i l'europea. Ni rastre de l'espanyola.

Celebrem-ho, però, amb discreció. No fos que tot plegat acabi en incident diplomàtic i en una guerra de banderes entre Espanya i els Estats Units!.


Via: Lobby per la Independència

dimecres, 22 d’abril de 2009

El mes dels capullos


Fa uns dies, a la tertúlia d'El món a RAC1, el defenestrat dirigent del PP català i encara parlamentari Francesc Vendrell explicava que, de petit, al maig li deien “el mes dels capullos” per allò de les flors. Els tertulians d'en Jordi Basté parlaven del maig com una possible data per arribar a un acord sobre el finançament i Vendrell, gat vell en això de la política, es mirava el full del calendari amb un cert escepticisme i amb molta ironia.

Ahir, a Barcelona, el nou vicepresident tercer i titular de Política Territorial, Manuel Chaves va prometre a Montilla que el pacte de finançament i el traspàs de rodalies es tancaran el maig. Zapatero té presa per resoldre el contenciós amb Catalunya, condició indispensable per poder teixir aliances amb els catalans a Madrid, uns acords puntuals que li haurien de permetre respirar amb tranquil·litat a les votacions en el Congrés i preparar sense sobresalts la presidència espanyola de la Unió Europea, que comença el gener de l'any vinent.

Però José Montilla, que ja té l'honorable cul ben escaldat pels repetits incompliments de Zapatero amb Catalunya, ha agafat amb pinces les promeses de Chaves i s'ha limitat a recordar que només hi haurà pacte de finançament quan hi hagi una bona oferta.

Demà, a Madrid, la vicepresidenta econòmica, Elena Salgado i el conseller Castells posaran damunt la taula els nous números i del resultat de les sumes i les restes dependrà que el govern tripartit i també el central puguin viure el futur polític més immediat amb una certa placidesa. Vist el nivell de buidor de la caixa catalana i el complicat l'equilibri de forces a Madrid, amb les eleccions i la presidència europea a la cantonada, ni a uns ni als altres els interessa que el maig passi definitivament a la història com el mes que recordava Vendrell: el dels capullos i no pas el de les poncelles.

Foto: Montilla i Chaves saludant-se ahir en el palau de la Generalitat. / Toni Garriga / EFE

Dibuix: Vinyeta d'en JAP en El Punt.

divendres, 17 d’abril de 2009

Anuncis en castellà a TV3

Costa d’entendre que una empresa anuncii els seus productes en castellà per un canal com TV3 que emet només en català i que, per a tant, té una audiència que, com a mínim, comprèn perfectament aquesta llengua. L’argument estrictament econòmic -estalviar-se el doblatge de l’espot- no pot tenir gaire pes en el conjunt del pressupost d’una campanya publicitària d’alta volada i per a tant només queda com a possibles raons d’aquesta conducta la insensibilitat i la manca de respecte cap a l’idioma dels seus potencials clients. Una actitud que, per cert, pot provocar una resposta negativa per part dels receptors del missatge i unes males conseqüències econòmiques per la butxaca i per la imatge de l’anunciant.

Ara, TV3 està emetent uns anuncis en castellà d’una campanya de promoció turística. En altres circumstàncies també costaria molt i molt d’entendre, però sabent qui hi ha al darrera, s’entén perfectament amb tot el seu rerefons polític: la Generalitat valenciana.


dijous, 16 d’abril de 2009

Entre llençols


Una parella al llit.
Truca el telèfon.
Ella despenja i diu "sí,sí, no et preocupis" i penja.
Ell li pregunta: "qui era?"
Ella respon "era el meu marit que diu que arribarà molt tard perquè està sopant amb tu".


(Microconte / acudit rebut de la llista Encatalà)

dimarts, 14 d’abril de 2009

Corín, la pornògrafa sentimental


Es deia María del Socorro Tellado López, però era coneguda per tothom com a Corín Tellado. Corín per allò de Socorrín.

La reina de la novel·la rosa espanyola va morir dissabte a Gijón als 82 anys després d'haver venut 400 milions d'exemplars dels seus més de 4.000 relats romàntics, "històries d'emocions no ensucrades", com deia ella, unes xifres impressionants que la situen com l'escriptora més llegida en llengua castellana després de don Miguel de Cervantes.

Presumia de poder escriure un relat curt cada 48 hores i per a tant no li va ser difícil poder complir el seu compromís de joventut amb Bruguera: un sou mensual de 1.500 pessetes (quantitat que el 1947 era prou important) a canvi d'entregar una novel·leta per setmana, una història que les seves lectores devoraven després de pagar 4 pessetes per exemplar. Negoci rodó per l'editorial i per l'autora, un matrimoni de conveniència que va acabar com el rosari de l'aurora: el 1964, Corín decideix no renovar el contracte en desacord amb les noves condicions econòmiques; el 1965 li fa el salt definitiu a Bruguera i s'enllita literàriament amb l'editorial Rollán i el 1973 els jutges li diuen que això està molt mal fet i l'imposen una càstig exemplar: ha de pagar 365 milions de pessetes d'indemnització a la seva antiga editorial i ha de continuar lligada en exclusiva a Bruguera fins el 1990, una condemna a treballs forçats que es trenca el 1986 quan l'editora barcelonina de Pulgarcito i El capitán Trueno se'n va a fer punyetes (passarà a mans del Grupo Zeta i acabarà transformant-se en Ediciones B, però aquesta és una altra història).

Quan s'analitza l'obra de Corín Tellado, que ha mort al peu del canó després de dictar a la seva jove el darrer relat, a ningú se li acudeix parlar de qualitat literària sinó, més aviat, d'un fenomen sociològic i cultural consistent en haver apropat amb èxit a la lectura a gent que habitualment no llegia. Mentre les estisores del franquisme retallava els seus originals, ella aprenia a escriure el que volia explicar amb la sotilesa necessària per saltar per damunt de la censura i fer treballar la imaginació i la fantasia de milions de lectores. Guillermo Cabrera Infante, que durant un temps va fer de corrector de proves dels seus relats publicats a la revista hispanoamericana Vanidades, va batejar a la Corín amb el sobrenom de “la inocente pornógrafa” perquè en aquelles peces de literatura menor i popular, a més de pornografia sentimental, hi havia, diuen els estudiosos de la Tellado, una punta d'erotisme que anys més tard – el 1979- apareixeria en tot el seu esplendor en una col·lecció de novel·la eròtica de butxaca publicada per Bruguera amb el títol d'”Especial Venus” i signada amb el pseudònim d'Ada Miller.

Un detall curiós és que la reina de la novel·la rosa espanyola no es considerava romàntica. Les seves històries acabaven amb casament per exigències polítiques i comercials. De fet, no li deixaven “matar” als personatges i en aquest sentit s'explica una curiosa anècdota segons la qual després d'entregar un original que acabava amb un dels protagonistes afectat per la ceguesa, l'editor li va enviar una carta exigint que l'individu en qüestió fos “operat” immediatament. I Corín el va “operar”.

La moral franquista, les regles del gènere i l'èxit de caixa feia que el final feliç fos d'obligat compliment, però, malgrat aquestes imposicions, Tellado aprofitava per retratar sovint en els relats un model de dona en certa manera avançat a la seva època, uns personatges femenins que conduïen cotxes quan poques dones sabien fer-ho, i que tenien prou independència econòmica i força de caràcter per escollir el camí cap a l'amor vencent el masclisme imperant.

Feia somniar a les lectores i les ajudava a alçar el vol pels núvols del romanticisme, però més d'una vegada havia dit públicament que ni ella era romàntica ni somniadora i que si escrivia el que escrivia era perquè algú havia de fer novel·les d'amor... Parlant en termes economicistes, hi havia un nínxol de mercat per explotar i ella s'hi va posar convertint-se en dama de cors sense ni tan sols, com va confessar una vegada, haver-se enamorat del seu marit, un matrimoni que només li va durar tres anys.

En tot cas, grans dames de la novel·la negra com Agatha Christie o Patricia Highsmith, que es sàpiga, no van assassinar mai a ningú a la vida real i mira la sang que regalima de les seves novel·les...


dijous, 9 d’abril de 2009

Maleni i el tren de joguet


Llegit en El País:

En la nueva ruta que ha abierto Zapatero salen del Gobierno algunos de los ministros veteranos que más desgaste han sufrido a lo largo del tiempo. Magdalena Álvarez (Fomento) ha tenido que soportar reprobaciones, continuas críticas y reiteradas campañas de desprestigio desde varias comunidades.

Ara que la Maleni disposarà de més temps lliure, que l'autor de l'article li regali un fantàstic tren de joguet. Comprovarà amb quina rapidesa l'exministra converteix l'habitació dels nens en un caos similar al de rodalies i amb quina celeritat els clicks de Famobil surten de sota el llit amb pancartes.

Per patir campanyes de desprestigi, amic meu, s'ha de tenir prestigi.

dimarts, 7 d’abril de 2009

Anar com un coet


Un equip d'investigadors del Centre pel Control i la Prevenció de Malalties dels Estats Units han localitzat restes de perclorat a la llet per lactants, una troballa similar a la que es va fer l'any passat a l'aigua potable de 35 estats nord-americans. De moment, les autoritats encara no han alertat sobre el risc que pot comportar per la salut humana el consum dels productes contaminats, però no és gaire tranquil·litzador saber que el perclorat s'utilitza com a component del combustible dels coets i dels explosius.

Ves a saber si la cosa ve de lluny, si té abast mundial i si alguns personatges de la vida pública que mostren una activitat frenètica, com per exemple el jutge Garzón, no van consumir a la seva infantesa sobredosis de perclorat.

En tot cas, qui segur que no ho va fer, perquè aquest sí que no va mai, de portes enfora, com un coet, és el president Montilla.

Si alguna vegada us heu preguntat què li passa pel seu honorable cervell cada vegada que es reuneix amb Zapatero, aquí ho teniu perfectament explicat en aquest divertit gag de "Polònia", inspirat en el Woody Allen de “Tot el que sempre ha volgut saber sobre el sexe, però mai no ha gosat a preguntar” (vídeo de dalt).


dijous, 2 d’abril de 2009

La cançó de Camps i el sastre Tomás




El president valencià Francisco Camps i el seu sastre José Tomás ja tenen a la xarxa un videoclip dedicat i amanit amb molta salsa i humor. És tan bona la lletra, tan divertida la interpretació i tan il·lustratiu tot plegat del moment polític actual, que, sens dubte, aquesta peça seria una digna representant d'Espanya a Eurovisión. Pensem-hi!