dissabte, 31 de gener de 2009

Error humà a Google


Centenars de milers d'internautes de tot el món han quedat sorpresos avui a a la tarda quan al fer qualsevol consulta a Google, el cercador oferia, com sempre, el llistat d'enllaços però advertia que entrar a qualsevol de les planes podia causar danys a l'ordinador. La primera reacció de l'usuari, en comprovar que l'avís apareixia a totes les cerques, fins i tot -mira quina paradoxa- posant-hi “Google” com a paraula clau (veieu la captura de pantalla), era pensar que la seva màquina estava afectada per un virus contrari a la famosa empresa californiana.


Uns quaranta minuts més tard, el cercador ha tornat a funcionar amb absoluta normalitat i poc després, en el blog oficial de la companyia, la vicepresidenta de cerca de Google, Marissa Mayer ha demanat disculpes i ha assegurat que el problema ha estat degut a un error humà.


L'explicació és la següent: Des del gener del 2006, Google col·labora amb StopBadWare.org per intentar fer front a les planes que contenen programari maliciós, com virus i troians. Aquesta organització sense ànim de lucre manté una llista negra d'adreces potencialment perilloses i Google la fa servir perquè el cercador pugui avisar als internautes quan el resultat ofert en una cerca comporti algun risc. El que ha succeït avui és que a l'actualització del fitxer s'hi ha afegit, per un error humà, el signe "/" que apareix a totes les adreces, amb la qual cosa Google ha interpretat com a potencialment perillosos tots els webs d'arreu del món.


Sens dubte aquest fals positiu tornarà a encetar el debat entorn el paper cada vegada més dominant de l'empresa californiana i el risc que internet s'acabi convertint en un monopoli de Google. Hi ha molts aspectes a discutir però, què voleu que us digui, com a usuari del cercador protagonista de l'episodi d'avui i d'altres eines i serveis excel·lents com Gmail, Calendar, Google Maps, Google Earth, Google News, Google Reader, YouTube i, naturalment, de Blogger, no en tinc cap o ben poques queixes... per més que avui, durant quaranta minuts, s'hagi produït a la xarxa una certa sensació de pànic.


  • Nota d'aclariment d' StopBadWare.org atribuint la responsabilitat de l'error a Google


Captura de pantalla: El cercador Google mostrant com a "perillosos" els productes de la seva pròpia empresa. / TechCrunch.com

dimecres, 28 de gener de 2009

"Ubú presidenta"


Una noche en el Canal” obrirà el proper 20 de febrer la primera programació de Los Teatros del Canal, el nou centre cultural de la Comunidad de Madrid dedicat a la música, la dansa i les representacions teatrals. Aquest espectacle, que és una barreja de música, cant, ball i drama, compta amb la direcció d'Albert Boadella que, al mateix temps, és director artístic de Los Teatros del Canal i que, aplicant la màxima de “yo me lo guiso, yo me lo como” ha aprofitat per incloure a la programació “La cena” d'Els Joglars, que es representarà en una de les tres sales del complex entre el 26 de febrer i el 12 d'abril.


Per cert que el nostre polèmic dramaturg, famós en altres temps per fustigar sense contemplacions les administracions i partits catalans, no ha obert boca sobre l'escàndol dels espies a la Comunidad de Madrid. Estic convençut que si a Boadella li quedés algun bossí del seu esperit lliure, allò que tantes vegades ha esgrimit contra els seus detractors, aquest tema seria una excel·lent font d'inspiració per alguna de les seves creacions més sagnants. Llàstima, però, que després de la seva tocata i fuga de Catalunya i de deixar-se seduir per Esperanza Aguirre i pel conseller de Cultura Santiago Fisas, els draps bruts dels madriles peperos ja no poden sortir a escena. No hi haurà “Ubú presidenta”. I és lògic que així sigui perquè, després d'haver renunciat a uns dels seus principis vitals (la crítica sistemàtica de la gestió pública dels teatres), quedaria francament lleig que Boadella mossegués la ma que li ha servit a taula, ben condimentada amb un sou anual de 100.000 euros, la direcció del nou megaespai escènic de Madrid.


Imatge 1: Presentació de la programació de Los Teatros del Canal, a càrrec d'Albert Boadella i Santiago Fisas. / Comunidad de Madrid

Imatge 2: Cartell de l'obra "Ubú president", estrenada a Girona el 1995.

dimarts, 27 de gener de 2009

Un Dalí de concurs

Divendres es van complir vint anys de la mort de Salvador Dalí i tant el personatge -amb la seva complexa i discutida teatralitat- com la seva obra segueixen a dalt de l'onada del món de l'art. El 5 de febrer obrirà les seves portes a Berlín un nou centre dedicat a l'artista empordanès amb un fons de 3.000 peces, mentre que el Museu Dalí de Sant Petersburg (Florida), inaugurat el 1982, tindrà aviat una nova seu, obra de l'arquitecte Yann Weymouth.


Paral·lelament hi ha tres projectes cinematogràfics sobre la vida del pintor amb tres actors que es posaran a la seva pell: Al Pacino, Antonio Banderas i Robert Pattinson.


Coincidint doncs amb aquest vintè aniversari val la pena recuperar un vídeo curiós de l'any 1952 en el qual Dalí és el personatge misteriós del programa de la cadena de televisió nordamericana CBSWhat's My Line?”. Aquest concurs, emès en dos llargs períodes, entre 1950 i 1967 i entre 1968 i 1975, era protagonitzat per quatre concursants de renom que, amb els ulls tapats, havien de fer preguntes i encertar qui era el personatge convidat.


Com podeu veure en el vídeo, la polièdrica i surrealista personalitat de Dalí no va posar les coses fàcils als concursants.





Foto: Efe

diumenge, 25 de gener de 2009

Espies amb flash


Com si fos un culebrot de lladres i serenos i dins l'estil periodístic d'escàndols per entregues popularitzat per El Mundo, El País segueix oferint nous detalls de la trama d'espionatge del PP a Madrid. En el capítol d'avui, el diari explica que un dels personatges espiats l'any passat pel grup d'agents presumptament vinculats a la conselleria d'Interior de la Comunidad de Madrid va ser l'històric dirigent i aleshores tresorer del Partit Popular Álvaro Lapuerta.


Segons El País, el maig del 2008 Lapuerta va informar de la situació a Mariano Rajoy després d'haver detectat que era objecte de seguiments per part de desconeguts. D'acord amb el que explica el diari, el dirigent popular va ser fotografiat dues vegades. La primera, de dia, quan sortia d'una residència religiosa acompanyat de la seva dona. El xofer del polític va perseguir al misteriós fotògraf però aquest va desaparèixer. La segona ocasió es va produir dues jornades més tard, a la nit, quan el tresorer del PP tornava a casa i va ser fotografiat amb flash.


Espies que utilitzen flash?


Definitivament, si això és cert, a casa d'Esperanza Aguirre en lloc d'un servei d'espionatge com cal hi ha en Mortadelo y Filemón, el superintendent de la T.I.A i el professor Bacterio!



Acudit: JAP (El Punt)

divendres, 23 de gener de 2009

Obama amb humor

Obama amb humor
View more presentations or upload your own. (tags: humor obama)



La “coronació” de Barack Obama com a nou president dels Estats Units ha servir de font d'inspiració als humoristes gràfics d'arreu del món. A dalt podeu veure un recull de vinyetes publicades aquests dies a la premsa catalana i espanyola i, a sota, alguns dels acudits que han sortit a la premsa nordamericana i britànica.


dijous, 22 de gener de 2009

El Poder contra el Poder


Un dia, el rei Joan Carles es despertarà obrer, encapçalarà una manifestació pels jardins de La Zarzuela acompanyat pels criats, les criades i els secretaris i es negarà a rubricar amb la seva reial signatura els decrets de l'executiu.


A l'endemà, Zapatero es declarà en vaga, repartirà fulls reivindicatius i imposarà un règim assembleari al consell de ministres amb la compañera Carme Chacón administrant els torns de paraula.


El tercer dia, el president del Congrés José Bono convocarà, megàfon en ma, a tots els diputats a les escales de la Carrera de San Jerónimo i els lleons de les Corts aixecaran acta de l'aturada protagonitzada per ses senyories.


El rei, Zapatero, els ministres, Bono i els diputats seguiran així els passos dels jutges, que, si porten a terme la vaga anunciada pel proper 18 de febrer per exigir millores laborals, professionals i econòmiques, és convertiran en pioners d'un nou model de lluita: la vaga del Poder contra el Poder. Ni el més somniador dels anarquistes podia imaginar un escenari com aquest.


  • Nota al marge 1: Realment això de la Justícia està fotut

Un juez se plagia a sí mismo y aprueba los despidos en una aerolínea por no fabricar zapatos

El juez decano de Palma justifica por un exceso de trabajo el error del magistrado que confundió el transporte aéreo con la fabricación de zapatos


  • Nota al marge 2: Jordi Barbeta, cap de Política de La Vanguardia, avui a la tertúlia d'El Món a Rac1:

"Quan un jutge folla, falla. I quan un jutge falla, folla"


Foto
: Jutges de la demarcació de Barcelona, ahir, durant la votació de la convocatòria de vaga. / El Punt

dilluns, 19 de gener de 2009

Bushisme: les perles cultivades de Bush


Tot és a punt perquè Barack Obama es converteixi demà en el 44è president dels Estats Units. George W. Bush ha abandonat la Casa Blanca deixant a la superpotència mundial embardissada a les guerres d'Iraq i d'Afganistan i ofegada en un crisi econòmica que, com un tsunami, va començar a Wall Street i ha acabat provocant efectes desastrosos arreu del món. No hi ha hagut més atemptats dins els Estats Units però el món no és, ni molt menys, més segur.


En el seu discurs de comiat, Bush fill ha deixat anar una de les seves frases lapidaries:


Vaig fer el que vaig pensar que era correcte. Pot ser que no estiguin d'acord amb algunes decisions difícils que vaig prendre. Però espero que estiguin d'acord que vaig estar disposat a prendre les decisions difícils


Dit d'altra manera: l'important és tirar pel dret independentment de quines puguin ser les conseqüències. En definitiva, política del salvatge oest, amb la pistola sempre fumejant, i demà serà un altre dia. Trist i desastrós legat per a Obama a qui li pertocarà la feixuga tasca d'intentar reconstruir, damunt les cendres, tot allò que el darrer president republicà ha destrossat.


Com a succeït amb els anteriors inquilins de la Casa Blanca, la història jutjarà a George W. Bush, però és dubtós que la perspectiva dels anys modifiqui el consens actual entorn el caràcter molt negatiu del seu llarg mandat. I és més que improbable que Bush deixi d'ocupar les primeres posicions en el rànquing de presidents més ridiculitzats de la història. De fet, tot i haver estudiat a Yale i tenir en el seu currículum un master (MBA) per l'escola de negocis de Harvard, ja existeix un terme que defineix les seves constants ficades pota, bajanades i errors gramaticals i semàntics: el bushisme.


Aquí teniu una mostra d'algunes de les seves frases més antològiques:


George W. Bush, governador de Texas:


“He parlat amb Vicente Fox, el nou president de Mèxic, per a disposar de petroli per enviar a Estats Units. Així no dependrem del petroli estranger” (primer debat presidencial, 10 de març de 2000)

“És evident que es tracta d’un pressupost. Conté un piló de números” (Reuter 5 de maig 2000)

“Hem perdut molt de temps parlant d'Àfrica amb justícia. Àfrica és una nació que sofreix una increïble malaltia" (roda de premsa, 14 de setembre de 2000)

“Moltes de les nostres importacions vénen d'ultramar" (NPR's Morning Editing, 26 de setembre de 2000)

"Sé que els éssers humans i els peixos podran coexistir en pau" (Saginaw, Michigan, 29 de setembre de 2000)


George W. Bush després de guanyar les primeres eleccions



“La cosa més gran d'Amèrica és que cadascú hauria de votar”. (Austin, 8 de desembre de 2000)

“El gas natural és hemisfèric. M'agrada anomenar-lo hemisfèric en la naturalesa, perquè és el producte que podem trobar en el veïnat” (Austin, 20 de desembre de 2000)

“Segueixo confiant en la Linda. Serà una bona Secretària de Treball. Pel que he llegit als dossiers de premsa, està perfectament qualificada” (Texas, 8 gener 2001)

“Hauria de preguntar-li al que em va fer la pregunta. No vaig tenir oportunitat de preguntar-li al que em va fer la pregunta. De quina pregunta es tracta?” (Austin, Texas, 8 de gener de 2001)


George W. Bush, president

“Sé que a Washington hi ha moltes ambicions. És natural. Però espero que els ambiciosos s'adonin que és més fàcil triomfar amb un èxit que amb un fracàs» (entrevista a l'Associated Press, 18 de gener de 2001)

“És important entendre que hi ha més intercanvis comercials que comerç” (Cimera de les Amèriques, Quebec City, 21 d'abril de 2001)

“Sé el que crec. Seguiré expressant el que crec i el que crec. Crec que el que crec és correcte.” (Roma, 22 juliol de 2001)

“Sens dubte, en el moment en que em van elegir, els núvols de l’horitzó van venir directament cap a nosaltres” (Washington D.C. 11 maig de 2001)

“Estem obstinats a treballar amb ambdues parts per a dur el nivell de terror a un nivell acceptable per a ambdues parts” (Washington, 2 de desembre de 2001).

“Ja fa un segle i mig que Amèrica i Japó formen una de les aliances més grans i duradores dels temps moderns. D'aquesta aliança va sortir una era de pau en el Pacífic” (Tòquio, 18 de febrer de 2002)

“El sistema d'educació pública és un dels fonaments de la nostra democràcia. Després de tot, és on els nens d'Amèrica aprenen a ser ciutadans responsables, i aprenen les habilitats necessàries per a aprofitar els avantatges de la nostra societat oportunista” (15 de maig de 2002)

“La guerra del terror assenyala Sadam Hussein donada la natura de Sadam Hussein, la història de Sadam Hussein i la seva predisposició a terroritzar-se a ell mateix” (Michigan, 29 gener 2003)

“Considero que la guerra és un lloc perillós” (Washington D.C., 7 de maig de 2003)

“En primer lloc, deixi’m dir-los que els pobres no són necessàriament assassins. Que no siguis ric no vol dir que tinguis propensió a l’assassinat” (Washington D.C. 19 de maig de 2003)

“Els nostres enemics son innovadors i compten amb recursos, nosaltres també. Mai no deixen de pensar en noves maneres de perjudicar el nostre país i la nostra gent, nosaltres tampoc” (Washington, D.C. 5 d'agost de 2004)

“Hi ha molts metges bons que han tancat les consultes. Molts ginecòlegs ja no poden practicar el seu amor amb les dones d’arreu del país” (Missouri, 6 de setembre de 2004)

“L’ambaixador i el general m’han informat que la vasta majoria dels iraquians volen viure en pau, en un món lliure. I nosaltres trobarem aquesta gent i la farem comparèixer davant la justícia”
(Washington D.C. , 17 de setembre de 2004)

“Saben una cosa? Una de les tasques més dures a les que m’enfronto és com vincular Iraq i la guerra contra el terror” (Washington D.C., 6 de setembre de 2006)

“El fet és que molts dels informes que tenim a Washington no se’ls llegeix mai ningú. La mostra de la importància d’aquest és que jo me’l vaig llegir, i en Tony Blair també” (Washington D.C., 7 de desembre de 2006)

“Ja farà temps que seré mort quan algun espavilat imaginarà el que va passar dins d’aquest Despatx Oval” (Washington D.C., 12 de maig de 2008)


Foto: Bush intentant sortir per una porta tancada, després d'una roda de premsa a Pequin. / Jason Reed / Reuters.

diumenge, 18 de gener de 2009

El PP sensual


El Magazine d'El Mundo mostra avui així de sensual a la portaveu del PP Soraya Sáenz de Santamaria. Segons va avançar divendres en portada el diari madrileny, es tracta d'una entrevista de la secció “A solas con”, signada per Nieves Herrero, la periodista que el 1993 va pujar a l'Olimp de la tele escombraria pel tractament donat des del seu programa a Antena 3 a la troballa dels cadàvers de les dues nenes del crim d'Alcàsser.


Segons El Mundo, cinc persones han treballat a la producció de l'entrevista a la portaveu del PP, un desplegament poc habitual.


La Soraya, assegura el diari, “habla sin tapujos de su vida familiar”:


Yo me casé con un hombre que tiene una retranca bárbara. Tenemos una complicidad especial para reírnos de las mismas cosas.


He consultat en el Diccionario de la Real Académia què vol dir això de “retranca” (paraula que fa volar la imaginació) i veig que un dels significats és “Intención disimulada, oculta”.


Tal vegada, la “retranca” no la té només el seu marit sinó que també n'ha fet ús El Mundo al proposar a la portaveu del PP un reportatge fotogràfic d'aquestes característiques.


La imatge de Soraya amb vestit negre amb transparències i aire d'estrella de Hollywood ha sorprès a tothom més que res perquè no estem gaire acostumats a veure al gremi de la política lluint aquesta mirada i cos seductor (estareu d'acord que en Putin fent de Rambo pescador o l'Albert Rivera nu en el seu cartell de campanya no tenen el mateix encant que la mussa pepera).


Per vanitat personal o per ganes de donar una empenta al canvi d'imatge del seu partit, Soraya ha picat l'ham i s'ha deixat seduir per la càmera de Pedro J. , un dels personatges del poder mediàtic que han mogut més fils contra Rajoy. L'entrevista aparentment innocent del Magazine i el seu muntatge gràfic digne de la revista Hola té trampa perquè frivolitza la imatge del partit (cosa que no agradarà als votants més conservadors) i perquè el posa en contradicció amb actituds passades com, per exemple, les crítiques que des del Partit Popular es van fer contra les ministres del PSOE per haver acceptat sortir en un reportatge glamurós de la revista Vogue.


Ni el mateix Pedro J. – com podeu veure en aquest vídeo d'El Mundo- amaga les seves males intencions.


Referint-se a la portaveu del PP com una "femme fatale, recostada en el suelo", el director d'El Mundo afegeix el següent:


"Muchos van a interpretar esta imágen como una expresión del cacao mental de un partido, del caos político de un partido, que da la impresión de no sentirse a gusto dentro de su propia piel. De un partido al que le gustaría ser lo que no es. Y por eso se distancia de sus electores…"


Una jugada poc elegant però perfecte que, a més, ha servit avui a Pedro J. per vendre més exemplars del seu diari a costa del nou PP de Rajoy.


Foto: Luis Malibrán / El Mundo

dimecres, 14 de gener de 2009

Les promocions "exclusives" dels diaris


El País dedica dues planes de publicitat a la seva nova promoció: un aparell MP3 de 2 Gb pel cotxe que, sense requerir cap instal·lació, s'endolla a l'encenedor del vehicle i es sintonitza i s'escolta per l'equip de ràdio. El diari presenta aquest aparell de la marca Ingo Device com a “Revolucionario, cómodo, elegante...” i, per acabar de convèncer, afegeix: ¡Gózalo en exclusiva sólo con El País!


Si del que es tracta és de gaudir, fa un mes que gaudeixo d'aquest mateix MP3 gràcies a una altra promoció no tan “exclusiva” com la d'El País: la que ja ha fet El Mundo Deportivo per Catalunya i Balears.


Per cert que el preu -29,90 euros més la cartilla amb els cupons- i el punt de recollida – el Carrefour- són idèntics.




Imatge 1: Retall de la promoció d'El País.

Imatge 2: Fotografia de la promoció d'El Mundo Deportivo.

dilluns, 12 de gener de 2009

Déu va (o no) amb bus


Avui han començat a circular dos autobusos de les línies 14 i 41 de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) amb un cartell publicitari amb el següent missatge:


"Probablement Déu no existeix. Deixa de preocupar-te i disfruta la vida"


La campanya, que s'allargarà per espai de quatre setmanes i que té un cost de 2.500 euros, és promoguda per la Unió d'Ateus i per Lliurepensadors i Ateus de Catalunya, dues entitats que, per portar-la a terme, ha aconseguit recaptar més de 9.000 euros en donatius particulars.


En resposta a aquesta iniciativa, que s'estendrà a altres ciutats com Madrid, Sevilla, Bilbao i Zaragoza, els evangelistes de Fuenlabrada ja fa uns dies que fan circular en un bus urbà un anunci segons el qual “Dios sí existe, disfruta de la vida en Cristo”. Per la seva part, E-cristians, l'entitat ultracatòlica presidida per l'exconseller de la Generalitat Josep Miró Ardèvol no tan sols farà contracampanya en els autobusos de Barcelona (l'eslògan encara no s'ha fet públic) sinó que, a més, pretén que els creients més combatius posin en els seus vehicles, al costat del toro espanyol o de l'ase català, un adhesiu en forma de peix, símbol dels primers cristians.


En definitiva, ara que ni déu posa publicitat resulta que la publicitat és protagonitzada per Déu i, a més, en plena era dels audiovisuals i d'internet, apareix damunt un dels suports més prosaics i menys sofisticats del sector: la carrosseria d'un autobús.


El debat entorn l'existència o no d'una criatura suprema creadora de l'Univers és des de fa segles llarg i, sovint, filosòficament inintel·ligible per la gent del carrer, mentre que la polèmica dels busos és simplement una guerra d'eslògans. Això sí, econòmica i amb prou impacte perquè tot déu (amb perdó) s'atreveixi a dir-hi la seva, gairebé com succeeix amb el futbol.


Permeteu-me doncs que hi fiqui cullerada.


En el missatge dels ateus crida l'atenció l'ús de l'adverbi “probablement”, afegit, imagino, amb ànim de no ofendre als creients o, si voleu, amb esperit conciliador. A Gran Bretanya, en canvi, els pioners del bus ateu han emprat aquesta formula per imperatiu legal, ja que en cas contrari l'anunci no hauria pogut circulat pels carrers. No tinc noticia que aquí negar taxativament l'existència de Déu en qualsevol suport publicitari estigui prohibit, per la qual cosa aquest respectuós “probablement” em fa pensar en les campanyes comercials que asseguren que tal producte és “probablement” el millor del mercat. Res a veure amb el missatge taxatiu i mític del 1880, “el turrón más caro del mundo”.


La manca de convicció en el missatge no fa altra cosa que facilitar la circulació de conyes per internet com ara algunes que es poden llegir avui mateix:


Probablemente el cambio climático no existe. Deja de preocuparte y disfruta de la vida


Probablemente el mostruo del lago Ness no existe. .Deja de preocuparte y disfruta del baño


Però és que en el cas que es ocupa, curar-se en salut i dir que “Probablement Déu no existeix” sembla un eslògan més propi d'agnòstics escèptics que d'ateus convençuts.


I pel que fa als cristians que han posat el crit al cel en veure el bus ateu, s'haurien de relaxar perquè, en definitiva, ¿no són ells els qui han negat i perseguit al llarg de la història l'existència de milers de déus pagans?


Tots ells poden anar tranquil·lament amb línia 14 de la Bonanova a la Vila Olímpica o amb la 41 de Francesc Macià a Diagonal Mar perquè, creients com son, haurien de saber que “Déu és arreu”, fins i tot dalt del bus ateu.


I si tenen dubtes, a més d'anar-se a confessar, sempre poden aturar un taxi i escoltar la COPE.


Foto 1: EFE

Foto 2: ABC

divendres, 9 de gener de 2009

Carpantes de la premsa


Mals temps per a la premsa. Qui més qui menys fa equilibris a la corda fluixa retallant despeses per on pot, però, davant l'atac de vertigen amb risc d'esclafada final, alguns grups periodístics tiren pel dret acomiadant personal. És l'hora del campi qui pugui i no sembla preocupar de quina manera repercutirà en la qualitat futura del producte l'estratègia de deixar el vaixell sense mitja tripulació.


Ara, en plena maregassa i amb risc de naufragi (un temporal que a can Asensio ve de lluny), el comitè d'empresa del Grup Zeta acaba d'anunciar la convocatòria d'una vaga pels propers dies 14, 15 i 16 en protesta per la decisió de l'editora de presentar un expedient de regulació d'ocupació (ERO) que afecta a 531 dels seus 2.300 treballadors.


Ahir, el mateix dia en que mig miler de treballadors de Zeta es manifestaven pel centre de Barcelona, a RAC1, l'emissora del Grupo Godó, és a dir de la competència, és podia escoltar la falca publicitària de la nova col·lecció que, a partir d'aquest cap de setmana, ofereix als seus lectors El Periódico. L'anunci, que promet “receptes econòmiques per estalviar i disfrutar menjant”, comença d'aquesta manera:


Amb El Periódico i la seva colecció “Comer bien gastando poco” ja no cal fer màgia per arribar a fi de mes





Seria tot un gest per part de la direcció de l'empresa regalar, junt amb el finiquito, exemplars de la col·lecció a cada un dels periodistes i de la resta de treballadors que enviarà a l'atur. D'aquesta manera, amb les receptes culinàries de baix preu sota el braç, els nostres col·legues del Grupo Zeta seran carpantes del segle XXI però ben informats.


Com es suposa que han de ser els periodistes.


dijous, 8 de gener de 2009

El Reis, Santa Claus i Obama


Entro a una botiga de videojocs i el venedor fa cara d'esgotat. M'explica que els darrers dies, Melcior, Gaspar i Baltasar han protagonitzat una autèntica orgia de compres. “Ha estat terrible” diu l'home assenyalant les prestatgeries quasi buides.


Els Reis Mags són d'Orient però han vingut fins aquí en un viatge sense escales i amb ganes de treballar. Un any més han passat de llarg de Palestina, on l'estel de Betlem es confon amb els coets d'uns i altres. El fanatisme amb olor a pólvora i a mort impregna aquelles terres brollant imatges terribles per les pantalles de televisió, mentre els organismes internacionals , lligats de peus i de mans, mostren una vegada més la seva incapacitat per posar-hi una mica d'ordre.


Els Reis d'Orient són mags però també savis i entenen que ni amb tota la màgia del món es pot portar, d'un dia per altre, una mica de pau i de felicitat a Gaza.


Quan Melcior, Gaspar i Baltasar retornin als països d'origen es posaran en contacte amb el seu col·lega Santa Claus per saber si l'homenot gras, alegre i vestit de vermell ha aconseguit alguna cosa més que complir amb la seva estricta missió comercial consistent, com la dels Reis, en deixar esgotats als venedors de videojocs. Li preguntaran si amb l'ajud dels rens voladors ha deixat anar un polsim màgic per multiplicar per mil la sensatesa del flamant president electe dels Estats Units.


Quan, el proper dia 20, Obama prengui possessió del seu càrrec, necessitarà totes les forces naturals i sobrenaturals per intentar construir un món diferent damunt les ruïnes deixades per Bush. I és important que Santa Claus -o qualsevol altre ésser fantàstic- hagi tingut èxit a Washington perquè la pólvora està fent estralls en terres llunyanes, però (a més de les metxes que s'encenen a Iran i a Síria) el gruix dels canons es disparen o es permeten disparar, per activa o per passiva, des de la Casa Blanca.


Imatge 1: Dibuix d'en JAP en El Punt.

Imatge 2: Il·lustració de Santa Claus dalt d'un trineu amb rens (1868). / Viquipèdia

dilluns, 5 de gener de 2009

Llevantada de Reis a Mar Franc



El fotògraf i publicista italià Oliviero Toscani, famós per les seves polèmiques campanyes per la marca Benetton, ha sorprès a tothom registrant la paraula Màfia. No està clar què en pensa fer, però coneixent al personatge, tot és possible i segur que ben aviat en tindrem notícia.


Parlant de publicitat agressiva, m'he quedat de pedra escoltant aquests darrers dies a RAC1 una falca publicitària de Mar Franc, l'establiment d'articles de pell amb botigues a Salt (Espai Gironès), Puigcerdà i Platja d'Aro.


Una veu masculina diu, entre altres coses, el següent:


Hi ha temporals de llevant i temporals de Reis. Fins a Reis gaudeix d'un 10, 20 i 30 per descompte...


I dic que m'ha sorprès perquè emprar com argument publicitari una llevantada que acaba de provocar quatre morts, diversos ferits i d'anys milionaris al litoral català – el pitjor temporal en 50 anys- resulta més que atrevit (per no qualificar-ho amb altres paraules). I encara ho és més quan l'empresa que s'anuncia d'aquesta manera té la seu central a Platja d'Aro, on, segons el balanç provisional fet públic avui per l'Ajuntament els danys causats per la llevantada superen els 3 milions d'euros: més de dos milions en el passeig marítim, 800.000 en el Port d'Aro, 100.000 en el camí de ronda de S'Agaró i unes quantitats encara per avaluar tant a la platja com a la vintena de bars i botigues inundats.


Per cert, que a la sessió informativa d'avui, a la qual hi han assistit veïns i empresaris afectats pel temporal de Sant Esteve, la veu cantant l'ha portat l'alcalde Joan Giraut (CiU), que a més de les seves responsabilitats municipals és -per arrodonir la troca- copropietari de Mar Franc!





Foto 1: Aspecte dels danys causats pel temporal en el passeig marítim de Platja d'Aro. / EFE

Foto 2: Reunió informativa presidida per l'alcalde. / El Punt / O. Pinilla

divendres, 2 de gener de 2009

Feliç any 2010!



No, no m'he equivocat d'any, però vista la que cau i la que diuen que caurà durant el 2009 més valdria haver entrat al 2010 o – per anar més tranquils- al 2011.


Els humoristes gràfics d'El Punt descriuen avui perfectament la situació: en JAP opta per dibuixar la travessia del desert i, en Lluís Puigbert, la carrera d'obstacles.


Encara no hem tingut gairebé temps de posar el nas al 2009 i ja s'anuncia un increment de preus de serveis com l'electricitat, el transport ferroviari, les autopistes, la telefonia, la connexió a internet...


Fins i tot a Girona fugir de la crisi amb un bitllet cap a l'altre món serà més car: el preu dels nínxols puja un 20 per cent. L'Ajuntament ho té clar: no hi ha tarifa low cost pel traspàs...


En una situació com l'actual, quan les planes d'economia dels diaris semblen la casa dels horrors, era el moment perquè el govern Montilla o el d'en ZP haguessin promogut amb valentia un canvi radical d'hàbits per les campanades de l'any nou. Ni tradició ni punyetes. En lloc d'engolir dotze raïms, la ciutadania se n'hauria d'haver empassat vint-i-quatre i despertar-se, enmig d'efluvis de felicitat i de cava, en el 2010. Un túnel del temps propulsat pel combustible dels raïms de la ira, la fruita nascuda d'uns ceps castigats per l'atur i el tancament d'empreses. I també per l'especulació desbordada i salvatge. Aquella manera de fer globalitzada que ara s'ha retirat prudentment al palau d'hivern, però que espera que passi la tempesta per poder tornar a actuar. Sense escrúpols. Com ha fet sempre.